23 de febrer 2011

Un peu al dilluns i un peu al divendres...



Avui estic d'impàs.

Vull dir que estic visquent un dimecres, però mig cervell el tinc a dilluns i l'altre mig a divendres.

El primer mig és el que m'està intentant portar a l'horari americà, el que fa que porti dos dies mig tonto (més del normal), sense esma, amb poques ganes de res i amb la cara més pàl·lida del que ja sol ser habitual. El meu estómac està mig regirat, em costa menjar i alhora sento gana, i tinc molta més set del que és habitual.

Un viatge de tres dies és l'ideal per deixar-te KO una setmana. Quan el teu cos es comença a acostumar al nou horari... pataplaf!!, li tornes a girar la borca i així ja el tombes directament...

L'altre mig cervell té moltes ganes de divendres al vespre, moltíssimes!

Una "estrena" dalt d'un escenari que em ve molt de gust.

Jo tan sols seré un convidat, un acompanyament, un "sider", però poder pujar a l'escenari amb una persona que desprèn màgia quan canta sempre és un plaer (Emma, gràcies per deixar-m'hi ser!)

Per la resta intentarem que el meu "jo" es vagi desplaçant lentament (per evitar trompades innecessàries) cap al divendres, deixant aquest jet-lag enorme al calaix de les anècdotes.

Demà dijous... somriures de franc per tothom!!!