03 de març 2011

110 Km/h, piscines, cultura, prostitues i pirates...



Ja fa uns quants anys que vaig adoptar la convicció de ser un apolític.

Alguns diuen que és la solució fàcil, que si no hi estic d'acord em fiqui dins el sistema i lluiti per canviar-lo... però això és una enganyifa, ja que no hi ha home prou fort (i menys jo) com per canviar el sistema, i el que passa sempre, sempre, és que el sistema acaba canviant l'home. I jo no vull canviar.

Últimament però, sembla que estem en ratxa...

I no pas a nivells massa alts com per entendre'ls, sinó a qualseovl nivell, començant pel que de més a prop ens toca fins al que ens queda més llunyà.

No m'agrada parlar-ne, perquè quan ho faig m'encenc, però per aquells que encara creieu en la política i en el famós "sistema"... us posaré alguns exemples del que em fa bullir la sang:

- El president d'un país (i no un txitxarel·lo qualsevol) es mofa des de fa anys de la justícia, de la moral i de la mare que el va parir, immers en mil i un escàndols de corrupció, prostitució de menors, tràfic d'influències, i un llarg etcètera. I l'home segueix allà, manant i a la seva. I si es torna a presentar... guanya.

- Ara resultarà que en Gadaffi és el dimoni. Això ho sabíem fa anys, però com que d'ell depèn el 80% del petroli que s'exporta a Europa... tots a riure-li les gràcies. Els telenotícies ensenyant-nos la seva Haima plantada davant dels palaus presidencials de mig món, presidents llepant-li el cul de manera vergonyosa, acceptant cavalls i ballant amb les seves concubines... tot el que fés falta. I ara a per ell, a matar-lo, perquè si no està mal vist...

- A la meva província han decidit (no sé qui ha sigut el geni) posar de responsable de cultura a l'exalcalde del meu poble. No hi tinc res en contra com a persona, al contrari, era un bon professor de biologia, i un home que semblava anar a la seva, un home cordial pel poc que hi he hagut de tractat... però ara me'l posen de responsable de cultura, quan és de tots sabuts que ell i la cultura és com "inteligència  militar", conceptes antagònics. És el perfil més allunyat que podria imaginar per un càrrec així, però és el que té "l'amiguisme", que quan s'han de tornar favors... es fa i punt, no importen les conseqüències. Al final qui hi sortirà perdent? La cultura. Enhorabona a tots, cada dia ens superem. Però ningú dirà res, i ell, evidentment, a cobrar.

- Al meu poble obriran una piscina que porta anys cuejant. Piscina municipal a 42€ al mes la cuota... sense comentaris. Uns diuen que és culpa dels que hi havia, que van deixar el projecte lligat de peus i mans i ara s'ha hagut de trobar una solució per no perdre bous i esquelles. Els altres diuen que els que van entrar ho van fer tan malament com van saber per perjudicar els que hi eren abans... i al final els que paguen "l'ànec" qui som? Els desgraciats que paguem impostos i que ara, a més, si volem nedar prop de casa hem de pagar una mena d'impost revolucionari que ens ha imposat la concessionària de la piscina a canvi de treure denúncies i demandes contra l'ajuntament.

- El govern del que diuen que és el meu país s'està tornant boig... porta una setmana fotent cops de cap i llençant propostes com si fós un senglar ferit enmig d'una batuda. Ara resulta que el problema energètic d'España es resol aixecant el peu del gas... i jo m'ho haig de creure? No m'insultin siusplau, no m'insultin. Portem anys coneguent les mancançes del pla energètic (si és que existeix) del país. Enlloc de preparar un pla com cal, fet per experts, amb calma, estudiat, contrastat i aprovat per tots, que afecti tots els nivells i estrats industrials i socials, molt millor anar prenent mesures a salt de mata, com aquell que és boig, a veure què passa... i tal dia farà un any.

- El mateix govern a la deriva ha aprovat, amb ajuda de còmplices a l'ombra, una llei per prohibir les descàrregues a internet. Jo sóc soci de l'SGAE a ple dret, però no tinc cap problema en reconèixer que el sistema falla. No es pot tenir la cultura a preus prohibitius... i no em vinguin amb l'excusa dels llocs de treball i la indústria que s'enfonsa, perquè a altres països tenim clars exemples de mesures per paliar el desencís de la gent. El que no es pot pretendre és que la gent es compri tots els CD's que li interesses a 20€ cada CD, o películes a 30€... ens hem begut l'enteniment? Un músic fa els diners a l'escenari, i això ha de seguir essent així. Que cal reduir els ingressos perquè la gent tingui accés a la teva música? doncs "apetxugues" i prepares una bona gira, que de ben segur el teu públic t'ho agrairà. En fi, quan el màxim paladí dels drets d'autor, el rei del pollastre fregit, és un senyor que porta 350 anys visquent del "cuento" d'una sola cançó (i a sobre dolenta), no em calen més arguments per tenir clar que alguna cosa grinyola.

I podria seguir parlant dels vestits d'en Camps, del Millet (aglú en sap alguna cosa??? un tiu ens roba a la nostra cara 35 milions d'Euros i ja ni en parlem, com si mai hagués passat res, ens estem superant com a poble, ens estem superant), de la corrupció al PP, de les concessions "sospitoses" de GISA (com la cançó del Manel... ho sap tothom però no ho diu ningú), dels germans recolocats (per els que ara han sortit  pels que entren), de les embaixades fantasma, etc. etc. etc.

Però això sí, nosaltres a la nostra, admirant els països àrabs perquè han aconseguit aixecar-se i revoltar-se contra un govern opresor.

Suposo que aixecar-se d'una butaca mullida costa més que d'un terra polsós, no?

Au, ja m'he posat de mala llet una altra vegada, si és que no n'aprendré mai!!

Demà divendres, carnestoltes i festa de les grosses. A veure si com a mínim ens traiem la mala llet de sobre.

Bon dijous gras a tothom!

3 comentaris:

Llir entre Cards ha dit...

Tens toooooooota la raó, penso com tu.
Ah! no et posis de mala llet, perquè tampoc en treuràs res.
" Nous vivons enfermés dans une cage de verre"
I no hi ha volta de full, per desgràcia.
Adeu rata!!

Albert B. i R. ha dit...

La realitat és que la situació política a Catalunya i a Europa és dramàtica. Tenim tota una colla d'incompetents dirigint-nos i així ens va. És clar que, a tots ells, els ha votat una majoria...

Quim G. ha dit...

eps Jordi,
vaig seguint el teu bloc, però encara no havia escrit.Has tocat molts de temes en un post o sigui que és dificil de debatre, ho comparteixo casi tot, en algun hi faria puntualitzacions. Una cosa segura, d'apolític no en tens res, si de cas apartidista, perquè de política en un sol post n'has fet i molta. No sé perquè ens fa tanta por aquesta paraula. Hi ha alguna altra eina per solucionar tots aquests problemes de què parles?
Salut i visca la lluita política, d'esquerres i des de baix!