02 de maig 2011

15 dies i baixant...


Ja només queden dues setmanes...

I la panxa comença a fer "rum rum" cada vegada que hi penso.

El dia 14 per molta gent serà un concert més, potser sí que el de comiat, però en definitiva tan sols deixaran de sentir aquell grup que veien en festes majors de tant en tant.

Per d'altres ni tan sols això, simplement serà un "ah, sí, pleguen? no havien plegat ja?"

I molta gent ni tan sols sabrà mai de l'existència del grup.

Però per mi no, per mi és molt diferent.

Intentaria explicar-ho... però de ben segur no me'n sortiria.

Perquè 14 anys d'amistat, d'hores, d'anècdotes, d'assajos, de carretera, de concerts, de proves de so, de sopars, de festes, de companyia i de música donen per molt.

I sense cap mena de por d'equivocar-me puc dir que el dia 14 s'caba el que fins ara ha sigut el meu projecte més important... i potser el que m'ha sortit millor!

Però de moment no avancem aconteixements... ja tindré temps per posar-me trist i nostàlgic... jejeje

Avui, amb un somriure d'aquells amples, molt amples, penso de manera fugaç en què n'he tret d'aquest 14 anys... i per sobre dels discs, dels concerts, dels records, de les cançons i de totes les experiències personals que he arribat a acumular... puc dir que el millor que m'ha donat Burman Flash sóu vosaltres (ja sabeu qui sou no? doncs ja està).

Per la resta... setmana nova, plena de coses per fer i de somnis per modelar.

1 comentari:

Magrat ha dit...

S'intentarà de venir!! Per a mi seria el primer i l'últim... fins que feu el "rivaival" d'aquí a trenta anys, és clar, jajaja!

Com diu aquella frase nyonyil però certa: "no ploris perquè ha acabat, somriu perquè ha succeït"

Bon dimarts!!