06 de maig 2011

Hurtogrefia Katalana.


Sé que en faig un gra massa... però de vegades no hi ha cap altra opció que radicalitzar postures, i més quan "l'altre bàndol" ho fa.

Un servidor va ser educat d'una manera molt radical, però un radicalisme positiu, almenys des del meu punt de vista (molt personal).

El meu pare era un fanàtic de la llengua, del pulcre ús de l'ortografia i la normativa. Tothom qui el coneixia ho sap perfectament, era una evidència tenint en compte que era professor de llengües.

Això va fer que des de ben petit, m'hagin inculcat una autèntica devoció per l'ús correcte de les llengües que utilitzo. Sé que de vegades aquesta manera de ser m'ha portat a ser massa exigent, a deixar anar algun comentari fora de lloc o a semblar (i fins i tot ser) repel·lent en alguns casos.

Però tot i això hi ha coses que no tolero.

I crec que aniríem una mica millor si tots fóssim una mica més exigents amb tot plegat.

Puc entendre que tothom (jo, el paleta, els filòlegs i Josep Pla) cometem faltes d'ortografia. Faltaria més, som humans, ningú és perfecte. Segurament en aquest escrit hi hagi algun error.

Puc entendre que a l'hora de pronominalitzar, algú no sàpiga si és més correcte "dóna'ls-en" o "dóna'ls-ho".

Puc entendre que en un post-it damunt la meva taula el noi de recepció es deixi un accent fortuït.

Però tot té un limit...

No puc entendre que un professor, titulat i en actiu, no sàpiga quina és la versió correcta, si "trobar" o "trovar". I l'excusa de "és que jo ensenyo gimnàstica" no em serveix, perquè apart de gimnàstica ensenyes valors, ensenyes cultura, ensenyes les bases de l'educació, imbècil!

No puc entendre que un restaurant de 50€ el dinar m'ofereixi "seba caremelitzada".

No puc entendre que una persona amb un títol a la mà (o sense títol) se sorprengui i faci burla de sentir paraules com "indistint", "romandre", "dèspota" o "idiosincràcia"... (que no pas atzucac, filandre o fefaent...). Si un dels dos hauria de riure... no hauries de ser tu.

No puc entendre que una persona de nivell cultural mig en faci prou i de sobres amb 1000 paraules per poder comunicar-se, i que la majoria d'estudiants menors de 20 anys simplement n'utilitzin unes 250 (segons estudis realitzats l'any 2009).

No puc entendre que un senyor amb uns estudis d'una escola de negocis de prestigi (o de moda) que li han costat 100.000€ sigui incapaç d'escriure una carta de 6 línies sense fer-hi 18 faltes... (literalment). I representa que aquest és qui m'ha d'ensenyar a comunicar-me amb el món... arreglats anem.

No puc entendre que la pàgina d'informació pública 3cat24.cat estigui farcida de faltes d'ortografia, i no totes de taquigrafia com ens volen fer creure en les seves fes d'errates.

No puc entendre com un universitari no és capaç d'esciure perfectament en català i castellà (i jo inclourïa l'anglès, però això ja és personal). I ja no parlo de mantenir una conversa oral amb cert nivell, perquè per més de poble i catalans que siguem, no saber parlar castellà és abominable.

No puc entendre que algú em digui, quedant-se tan ample "Tiu, tranquil, que només és un accent!!" o allò tan recurrent de "Que no saps que les majúscules no s'accentuen?".

I ja no parlo de Twitter, de Facebook, de blogs i altres xarxes socials, on queda palès que qualsevol software de traducció directament demanaria la baixa per estrès.

Mai he sigut partidari de llegir (o escriure) coses com "kdm a ls 7 n t smpre? Cnt pls"... Però he hagut de claudicar davant les excuses de l'estalvi de temps, d'espai i d'energia (tot i que ho segueixo trobant estúpid, qualsevol cervell educat correctament triga molt menys en llegir un text correcte que abreviacions).

Però ara arribem a extrems com "Cadem ales 7 onta sempre? Cuntesta plis"...

Per sort sembla ser que hi ha un nou corrent estilístic entre els joves (un exemple són pàgines com Vistoenfb, Cuantarazon, Desmotivaciones, etc), on les faltes d'ortografia (o les violacions al diccionari, directamanet) estan mal vistes, i són motiu de mofa i escarni.

Pot ser alguna cosa està canviant i, per una vegada, a millor.

Creuarem els dits i seguirem lluitant en silenci.

I mentretant seguiré aguantant comentaris en els xats del Facebook preguntant-me perquè escric amb totes les lletres, tots els accents i tots els apòstrofs... (deu ser que sóc un friki)

Em quedo amb dues frases per el post d'avui:

"El llenguatge és el vestit dels nostres pensaments" (S. Johnson)

"Els límits del meu llenguatge són els límits de la meva ment" (L. Wittgenstein)

Bon cap de setmana a tothom.

6 comentaris:

Gemma ha dit...

visca la telepatia!!
just ahir estava pensant que una entrada al blog parlant de com de malament arriba a escriure la societat en general podria ser distret d'escriure. però ara ja no cal que m'hi mati... has dit tot el que jo hauria dit, i alguna cosa més!! :)

Magrat ha dit...

Trist, però, desgraciadament, cert...

Les paraules estan infravalorades, no tenen el respecte que es mereixen.

M'agrada molt la frase: "El llenguatge és el vestit dels nostres pensaments". N'hi ha que van en pilotes o amb quatre parracs...

Bon cap de setmana!

Jordi Dausà (jdausa@gmail.com) ha dit...

Una vegada el teu pare ens va explicar que la "h" no servia per a res, i que estaríem molt millor sense ella. Segons ens va dir aquell dia, l'ortografia s'hauria de simplificar, ja que la catalana en particular és molt complexa. Crec que tenia tota la raó del món. Ara bé, això no treu que, mentre la cosa no canviï, haguem de jugar amb les cartes que ens han tocat, i mirem de fer-ho tan bé com poguem.

Anònim ha dit...

Tens tota la raó, a vegades fa pena veure com escriu la gent.
Jo no puc entendre com hi ha joves que estan a l'escola o a l'insitut i fan tres faltes a cada quatre paraules que escriuen.
espero que els nostres fills aprenguin el valor de la llengua que ens van ensenyar a nosaltres.
No sé si el problema és que ara no hi ha professors com el teu pare o és que els joves no es fixen en res.

LLuNa ha dit...

El pitjor de tot és que per escriure, per exemple, la paraula PENSO, ho escriuen "pensu"... per què fan faltes expressament? no ho entenc, és el mateix posar una O que una U, no estalvien temps, no estalvien lletres per un missatge... com diria en Mourinho: por qué?

Anònim ha dit...

Puc entendre que tothom "cometem"... --> Puc entendre que tothom "comet", o "pot cometre"

Però tot té un "limit"... --> Però tot té un "límit"...

...perquè "apart" de gimnàstica... --> ...perquè "a part" de gimnàstica...

(i jo "inclourïa" l'anglès,... --> (i jo "inclouria" l'anglès...

...violacions al diccionari, "directamanet") --> ...violacions al diccionari, "directament")

"Pot ser" alguna cosa està canviant... --> "Potser" alguna cosa està canviant...

I "mentretant" seguiré aguantant... --> I "mentrestant" seguiré aguantant...


xDD Bon blog! ;)