23 de maig 2011

Se'ns mor la democràcia...?


Avui és un dia trist, encara que segurament moltes persones s'han llevat amb un somriure, amb una victòria sota el braç o amb el que sigui que creuen que han de celebrar (feina assegurada, calés, càrrecs públics, favors que es deuen.. el que sigui).

De debò algú es creu que n'hi ha cap que celebri que podrà fer del seu poble un lloc millor? Innocents...

I no és un dia trist perquè hagin perdut "els meus"... perquè jo no en tinc, de meus.

Simplement és un dia per adonar-nos que alguna cosa falla en el sistema...

Ahir ja ho vaig comentar al meu Facebook... quan la dreta més radical i xenòfoba puja no és mèrit seu, és demèrit de les esquerres.

Les esquerres d'aquest país tenen un problema, i és que es perden en un laberint ideològico-social infinit.

Senyors... que no passa res per ser d'esquerres i acceptar que a Salt hi ha un problema amb la immigració...

Que no passa res per ser coherents i severs... que això no ens converteix en racistes ni xenòfobs...

Que no passa res per agafar el toro per les banyes, que per això cobreu a final de mes...

Però clar, hem de ser tan políticament correctes, tan "guais", tan "multicultis" i tan "supertolerants"... que al final el que passa és que a la gent de peu, els que voten per inèrcies, els que no llegeixen programes electorals ni escolten debats, se'ls inflen les pilotes... i per demostrar-ho donen el seu vot a feixistes aprofitats que oloren la carronya a tres dies, i aquests no en deixen passar ni una.

I si no a sant de què el PP triomfa a Badalona, o PxC multiplica els seus regidors?

La gent no vol feixistes manant (això espero), però n'està farta de progres de pacotilla venent-nos un discurs que al final acaba per cansar i afartar als qui es deixen la pell fent hores a canvi de poc, i veuen com una part de la immigració ha après ben ràpid tots els secrets del sistema, i se n'aprofiten com ho farien Millets, Alavedres o Camps, però a la seva escala. I actuar contra aquesta gent no és racisme, és justícia.

No s'ha de fotre garrotada al moro... s'ha de fotre garrotada al lladre... sigui d'aquí, d'allà, blanc, lila, morat, groc o verd... 

I al mateix temps s'ha de fotre garrotada al polític inepte, que puja al carro tan sols per sucar-hi (segur que us n'han passat pel cap uns quants en poc segons...)

A més a més, els que tenim un sentiment catalanista predominant, ens trobem amb dues coses:

1- Observem amb certa vergonya aliena la patacada dels d'ERC, anunciada des de fa temps i als quatre vents, però ells vinga a fugir endavant, pensant sempre en els pròxims comicis... serà aquesta la definitiva perquè se n'adonin que el que cal és una refundació complerta del partit, des del simpatitzant fins el suposat líder?

2- Ens entristim quan veiem un partit que tindria l'oporunitat de fer molt més pel país, però amb l'excusa del "això ara no toca" s'acaben venent a canvi de les engrunes... per no trair un costum que ja fa massa que dura.

I els del PSC... escanyant-se en la seva dicotomia Espanya - Catalunya... i encomanant-se de la buidor de discurs del seu gurú, el de les celles en punta, que no ha fet sinó reafirmar la caiguda en tots els flancs...

Els verds a la seva... amb els seus seguidors fidels que els fan creure importants...

I els convergents amb embranzida... posant-se medalles per una victòria que no és seva, sinó que simplement és una escandalosa i estrepitosa derrota dels que hi havia.

En resum... un diumenge per certificar que, o bé ens replantegem seriosament com fem les coses... o no serà més que un altre pas ferm cap a la mort definitiva de la democràcia.

Llavors en queixarem quan vinguin les hòsties, recordant temps millors... que nosaltres mateixos vam matar.

Apalins, bona setmana de reunions, favors, pactes, martingales i política variada...

I recordeu que si ens fa ràbia que  els alcaldes dels nostres pobles puguin seguir cobrant una burrada, fent el que els dóna la gana, repartint els diners de tots entre els seus, i el que els vingui de gust amb total impunitat... un altre dia ens ho pensarem més abans de quedar-nos a casa, o de posar un paper en blanc dins l'urna.

Si és veritat allò que es diu que un poble/país té els governants que es mereix... som realment un poble/país molt lamentable...




3 comentaris:

Xisti ha dit...

Totalment d'acord amb la major part del que dius, el problema es que veiem amb molta facilitat el que no funciona, però poques vegades com a societat ens plantegem que desprès de la queixa hi ha la feina de saber, imaginar, participar o buscar una forma o una opció millor. Mentre seguim així, com molt be dius, tenim el govern que ens mereixem...

Llir entre cards ha dit...

Se'ns mor la democràcia...? això creus? fixa't personalment penso que ja fa temps que es va morir la democràcia, el que vivim tots plegats és una dictadura disfressada de democràcia, que és molt diferent.
En fi no perdem l'esperança!!

Magrat ha dit...

Estic amb tu: un lladre és un lladre, aquí i a Madagascar. I un polític, per pròpia definició, sovint acaba convertint-se en un d'aquests... snif.

Per això (entre altres coses) sóc apolítica, però considero que, apolítics o no, tenim una missió bàsica: impedir que els fatxes aconsegueixin el poder... com a mínim, més del que ja tenen. No votar és servir-li a la dreta el país en safata de plata, i això ni de conya!

És molt depriment veure com els falsos discursos populistes enganyen així a la gent... sigh!!

Apart d'això, bon dimecres!!! ;D