19 de juliol 2011

Burro-cràcia



Ja fa uns quants dies que vam tenir visita a casa...

Nosaltres érem fora, celebrant la revetlla, i algun simpàtic va aprofitar per rebentar-nos una finestra i endur-se el que va poder entre que va saltar l'alarma i que va arribar la policia.

La veritat, vam estar prou de sort tenint en compte el que podia haver passat, però també cal dir que per tenir cinc minuts... va fer prou feina.

Un cop superat l'espant, tota la parafernàlia de dençuncies, atestats, etc., ha tocat començar el peregrinatge per aconseguir que l'assegurança cobreixi el que li toca cobrir, que per això paguem el rebut catòlicament i de forma puntual.

Tot semblava que aniria de perles, ràpid i clar... però com sempre, aquestes coses volen temps.

I el que em rebenta més de tot, el que em posa de mala llet es pensar que, per més tràmits, denúncies, factures, papers i paperots que pugui presentar, mai em tornaran el que realment voldria recuperar, allò que segurament tenia poc valor real, però que a mi m'ha esgarrapat per dins.

Frustració, impotència i el consol del tonto... esperar a cobrar alguna cosa de l'asseguradora...


Avui és dimarts, el cel és gris i el rellotge volta més lent del normal... 

2 comentaris:

Jordi Dausà (jdausa@gmail.com) ha dit...

Haurem d'instal·lar trampes a les finestres perquè els assaltants s'electrocutin. O fer com a l'antic Oest: una casa, unes terres, un gos i una arma.

Llir entre Cards ha dit...

Ostres nano quin ensurt! tens tota la raó molts paperets i moltes collonades ( la burocràcia dels pebrotets) i alhora de la veritat tots som uns" pringats", cobraràs quan cobraràs i el que tenia un valor sentimental deixarà de ser tangilbe i passarà a formar part dels teus records, és trist però es així, em sap greu.