05 d’agost 2011

Jo i el calendari... el calendari i jo (5.0)



Avui de nou el calendari i jo ens les tenim.

És una relació amor-odi, és quelcom molt més fort i poderós del que voldríem cap dels dos, i estic fermament convençut que ambdós estem condemnats a barallar-nos eternament, però alhora l'un sense l'altre no seríem feliços.

Avui el 5 al calendari és bicolor.

Si te'l mires a contrallum es d'un vermell bonic, resseguit per una nostàlgia que comença a ser "anyeja", amb un somriure de fons que fa que el color ressalti... realment un dels dies més bonics que s'hagin vist mai. Les ironies de la vida fan que cada any, quan arriba aquest divendres, no pugui evitar pensar-hi i que em caigui un somriure brillant galta avall.

Si te'l mires de prop és d'un negre fosc que impressiona, que glaça la sang, tan fosc que sembla que tot al seu voltant sigui més trist, i que les llàgrimes no puguin evitar saltar d'uns ulls que tremolen, per por de ser engolides per un sentiment tan dur. I segurament hi haurà qui em dirà que el negre el vaig pintar jo... però creieu-me, és força més complicat que tot això.

Com que no sóc gaire bo gestionant records (sempre em deixo portarper la nostàlgia, i aquesta sempre m'acaba ferint, esgarrapant o regirant-me un tormell), he decidit que agafaré el vermell clar i el negre fosc i els posaré en un pot. Els remenaré ben remenats fins que quedi una mescla ben homogènia, i un cop ho tingui llest, d'un sol glop m'empassaré els dos records de cop perquè, al cap i a la fi, un no seria res sense l'altre, i l'altre no seria res sense l'un.

I encara que no t'ho creguis, seguiré estimant tot allò que signifiquen, i seguiré creient que va ser gran, molt gran, i que mai podré ni tan sols pensar que va ser un error.

Simplement va ser. I va ser preciós.

De lluny (i segurament sense que mai ho llegeixis): Moltes gràcies, jo no seria jo si tu ni haguessis sigut.



Per la resta... divendres, comencem vacances... per fi.

La frase del dia:

- Jo primer..

- Doncs jo més!

- Jo tot..

- Doncs jo sempre!

1 comentari:

Magrat ha dit...

Aaaaiiix, les relacions amor-odi... ja ho diuen, que en realitat l'oposada a l'amor és la indiferència, l'odi és l'altra cara de la mateixa moneda.

Com a pràcticament desconeguda, no puc saber de què parles, però m'agrada molt com ho has descrit.

Apa, bones vacances!(si en fas) ;D