13 de setembre 2011

Bona sort


Jo no sóc supersticiós. No ho he sigut mai, tot i que reconec que quan parlem de futbol sempre sóc una mica "maniàtic", però crec qúe és més en broma que no pas res més (tinc una samarreta que tenim acordat amb el meu amic Carles no posar-nos, perquè l'última vegada va ser una derrota, però no passa d'aquí).

Bé, en realitat potser menteixo. No crec en la sort com a fet atzarós, com a un ens poderós que es regeix per unes lleis inviolables i incontrolables i que ens sotmet a tots sense discriminar, fent-nos ballar com ninots.

És veritat que al llarg de la meva vida no he tingut gaire oportunitats de culpar el destí, l'atzar o la sort, em considero una persona afortunada. Suposo que si hagués ensopegat dues centes vegades en un sol dia, o tingués un capítol de desastres  males coincidències potser seria menys escèptic, però no és el cas.

O potser sí que he tingut oportunitat, perquè la vida també m'ha clavat algun mastegot, però per la circumstància que sigui no he necessitat mai culpar res ni ningú per el que hagi passat.

Sí que crec en la sort com a component d'una equació que desconec com es formula i com es resol, però en la que altres valors són el moment, l'esforç, les circumstàncies, les maneres de fer les coses i l'entorn.

M'explico amb un parell d'exemples imaginaris.

Quina sort haver trobat aquest hotel tan barat...

Si no l'haguessis buscat, sinó haguessis fet les gestions, si l'hotel no hagués posat unes tarifes tan baixes (segurament per la poca ocupació) i si haguessis buscat en unes altres dates... segurament la sort, per molt poderosa que fós, no t'hagues brindat aqusta oportunitat.

Quina sort que ens hagin escollit a nosaltres per el projecte...

Hi ha una frase que diu que la sort és directament proporcional a l'esforç, i no se m'acut millor manera per explicar aquest cas.

Quina mala sort haver enganxat les cues per tornar...

Si el viatge hagués estat programat a una altra hora, o la ruta escollida hagués sigut més calculada, segurament no parlaríem de retencions... i sortir de Barcelona a les set d'un divendres no és mala sort, és mala planificació o un peatge que s'ha de pagar si no hi ha alternativa, però no mala sort. Tothom sap que un divendres hi ha retencions, no es pot imputar a la mala sort.

Ara bé, tot i que segurament com a tecnòcrata convençut i practicant que sóc, i amb la por que tinc a que hi hagi coses que s'escapin a una demostració empírica, a un raonament lògic i científic les pugui témer i fins i tot intentar negar, reconec que de vegades l'esdevenir dels aconteixements et deixa amb una cara de llobarro que no pots treure't.

I suposo que és per això que molt gent intenta donar-hi una justifciació, perquè ho necessitem, és part de la naturalesa humana, buscar explicacions.

I llavors apareixen les supersticions, les teories místico-paranormals, els bruixots, els remeis casolans contra la malestrugança, els cultes pagans, les religions, les esglésies, la fe i fins i tot el senyor de blanc que es passeja pel món amb aires divins...

Jo sóc molt pragmàtic, i vist que no tinc resposta a moltes preguntes, he decidit fer cas a aquell tòpic que diu que si un problema té solució deixa de ser un problema i que, si un problema no té solució, no cal preocuparse'n.

Per tant he optat per no preocupar-me per allò que s'escapa a la meva ment.

M'és igual si hi ha vida o no més enllà.

Se me'n fot si alguna força superior fa que la meva vida volti cap aquí o cap allà.

M'és indiferent si "Déu", o el Karma pretenen regular la meva vida.

Encara que fós cert (cosa que dubto), no crec que posar-me de genolls i pregar, o arencar el cap d'un pollastre i escupir-ne la sang entre espelmes poguessin fer que les coses canviessin.

Per tant seguiré treballant, seguiré pencant i seguiré manegant-me-les perquè, almenys en la part que em correspon a mi, la sort em somrigui a mi i als que m'envolten.

I si avui el dia no m'acaba d'entusiasmar, si tnc la mirada perduda esperant el dimecres, és perquè és un dimarts, i no m'agraden els dimarts, no pas per el 13.

També és mala sort no poder culpar la sort...


I us deixo algunes frases de gent que sí sabia el que es deia, parlant de la sort:


La mitad de la vida es suerte, la otra disciplina; y ésta es decisoria ya que, sin disciplina, no se sabría por dónde empezar con la suerte. (Carl Zuckmayer)

La suerte favorece sólo a la mente preparada. (Isaac Asimov)

Muchos creen que tener talento es una suerte; nadie que la suerte pueda ser cuestión de tener talento. (Jacinto Benavente)

Suerte es lo que sucede cuando la preparación y la oportunidad se encuentran y fusionan. (Voltaire)





3 comentaris:

Magrat ha dit...

No preocupar-se d'allò que escapa a la nostra ment és una cosa que es pot aplicar a tot, i val la pena fer-ho... t'estalvies moltes menjades d'olla inútils, jeje!

Però sí, els humans tendim a evitar responsabilitats, sigui culpant a la sort, als altres, a Deu o a qui sigui... jo també sóc força escèptica amb aquestes coses.

Bona setmana! ;D

Gemma ha dit...

saps? m'acabes de fer adonar que avui és dimarts 13, i això que fa unes hores he apuntat la data en algun document... afortunadament a mi també em preocupa ben poc.

apa, fins dissabte! :D

Xisti ha dit...

Saps que ratolinot, només un pregunta per fer-te... per quina raó va neixer aquesta ciència que tan admires i de la que no renegues? és igualment una forma d'explicar alló que l'home desconeixia, però com que mirem des de dins dificilment es pot dir que la ciencia resulti més objectiva que qualsevol de les altres explicacions que m'enciones... la meva manera...
Si em serveix és que està be! ja siguin les cartes del tarot, la física quantica o la meva mare amb els dits creuats desitjant-me sort!