17 d’octubre 2011

Sense muses.

Ja fa massa dies que no escric.

Comença a ser preocupant...

Ja no parlo d'escriure res bonic, genial o passable... parlo fins i tot d'escriure alguna cosa mediocre, buida o inaguantable (com acosutmava a passar... jejeje).

La qüestió és que no escric.

Ja gairebé no recordo la sensació de començar a lligar frases mentalment i tenir la necessitat imperiosa i urgent d'agafar un teclat o un bolígraf i començar a filar un text, veient com les paraules juguen, cauen, neixen, es barregen entre elles i finalment es deixen caure sobre el text.

No sé si va lligat al fet que també fa uns mesos que no llegeixo...

I aquest aspecte encara em preocupa més.

Ja sé que vaig a temporades, que hi ha èpoques en que llegeixo fins i tot la lletra petita dels contractes, llibre darrera llibre, com qui empassa xupitos un dissabte a la nit.

Però ara no.

Espero que l'últim tresor que m'han deixat (El Ladrón de cerebros) em torni a despertar el cuc de la lectura.

I de retruc que torni a escriure.

Perquè ho enyoro. Molt.


PS: El quadre representa les nous muses, filles de Zeus i Mnemosine, Calíope, Clio, Euterpa, Terpsícore, Èrat, Malpòmena, Talia, Polínmia i Urània.

3 comentaris:

iaiapunkarra ha dit...

Tranquil, que ja en som dos...

Jordi Dausà (jdausa@gmail.com) ha dit...

Les muses són uns putarrots, Rata Sàvia. Tan aviat vénen com se'n van. Tan aviat et diuen que ets l'únic home a la seva vida com s'enrotllen amb el teu millor amic. L'ideal seria prescindir d'elles, però ens tenen ben agafats...

Magrat ha dit...

Ostres! No ho havia llegit... jo estic més o menys igual, tot i que sí que llegeixo molt. Tinc la sensació de "parasitar" els mots dels altres... snif!

En fi, espero que trobis la teva musa ben aviat!