11 de novembre 2011

Desmitingficant...



Ahir vaig anar a un míting polític...

No us espanteu, estic bé, no va ser una cosa premeditada, hi vaig anar "per contracte" a fer una actuació musical, si no els qui em coneixen saben que no m'hi haurien d'haver buscat.

Era un míting de les JNC i UJ, la canalla convergent i unionista (aquests últims fàcilment identificables entre el públic, és aboslutament impossible no veure'ls a tres pobles de distància).

És curiós veure com hi ha gent que creu en la política.

Potser qui va 100% errat sóc jo, però em fa mota gràcia veure gent emocionar-se al sentir discusos buit, vendes de fum i, com es diu en castellà "palabreria", bla bla bla, i del barat.

Clams al vent, proclames amb la vena del front inflada, promeses descaradament irreals, fins i tot mentides descarades... tots i cada un dels discursos que vaig escoltar es podien haver escoltat en qualsevol míting de qualsevol partit, tan sols feia falta canviar les banderes i els cartells.

D'això se'n diu demagògia, i per desgràcia de tots és l'únic que se sent en campanya.

Crec que fins i tot el meu gos podria fer un discurs de campanya, no cal gaire res més que:

- Fomentarem la creació de llocs de treball
- Ajudarem a qui més ho necessita
- Crearem estabilitat perquè les empreses tirin endavant
- Millorarem l'educació perquè els estudiants surtin preparats
- Ajudarem la gent gran
- Establirem polítiques fiscals que ajudin a la recuperació del país
- Etc.

Home, faltaria més que qui ganyi no ho faci això....(us heu preguntat mai com és que si un metge no fa bé la seva feina va a la presó, en canvi si és un polític qui la caga... li donem una pensió vitalícia??). Ara, el que m'interessaria saber i que no m'ho dirà cap partit és com pensa fer-ho, com pensa frenar aquest monstre socio-polítco-financer que hem creat i que se'ns pot menjar quan vulgui.

Ningú em parla de perquè hem gastat el que teníem i el que no teníem, ningú em diu perquè Goldman Sachs mana més que qualsevol govern, ningú em diu perquè la banca decideix més que el senat, ningú parla de reestrucrar els tres poders d'aquest país, ningú em parla de fer neteja (però de debò, no retallades en sanitat i eduació, neteja de veritat)... d'això no se'n parla, no fós cas que la gent no anés a votar el diumenge 20.

Reconeixo que em va costar molt aguantar el riure en alguns moment quan el públic assistent aplaudia, com posseït, el candidat er la circumscripció de Girona, quan aquest, alçant la veu d'una manera massa artificial, demanava el nostre compromís, el nostre posicionament, el nostre treball....

Per un moment, al tornar a pujar a l'escenari després dels parlaments, vaig estar temptat d'acostar-me al micròfon i dir el que em passava pel cap en aquell moment, recordar que si el país está on està és per la submissió de la classe política davant el poder econòmic, el fastigós (i punible) ús que es fa de la política per el benefici propi del polític de torn, de tota la merda i porqueria que hi ha dins el parlament, de tot el que sabem (Millets, Gürtels, Palma Arena... i tants casos com vulgueu) i de tot el que segurament mai sabrem (i si ho féssim potser parlaríem de revolta)...

Enlloc d'això aig empassar saliva, vaig recordar qui m'havia contractat i perquè, vaig agafar la guitarra i vaig somriure al reafirmar perquè fa tant temps que he deixat de creure en la política.

Això sí, no vaig poder-me'n estar de citar una frase que em deia sempre el meu pare:

"No et creguis mai el que et diuen... digues el que creus".


Bon cap de setmana a tothom.

1 comentari:

Al ha dit...

Digues que no creus en els polítics, però no diguis que no creus en la política, ja que et pots trobar -com deia en Fuster- que te la fagin per tu i llavors ja no tindràs opció.
O bé, qualsevol dia et trobaràs abraçat a aquella teoria d'en Francisco Franco Bahamonte que al ser preguntat per un noiet li va respondre:
-Joven, haga usted como yo, no se meta en política...

Bon dia i perdona no haver-me pogut contenir.