02 de desembre 2011

Hivern



Des de sempre quan arriba desembre passo uns dies estranys.

Suposo que ho he automatitzat com el canvi d'estació, jo ja sóc a l'hivern.

M'encanta l'hivern. M'agrada abrigar-me, anar amb jaquetes, bufandes, guants...

Els del meu entorn diuen que tinc el termostat espatllat, ja que normalment porto menys capes de roba que la majoria i, quan molt sovint els del meu costat van amb jersei, a mi encara em molesta una samarreta.

Deu ser per això que m'agrada el fred...

Però l'hivern té un altre part, més sentimental, més interior.

El fet de venir de la tardor, estació melancòlica i nostàlgica per antonomàssia, fa que, almenys jo, vingui d'uns mesos de reflexió, de "tristesa", de recolliment, del canvi de l'alegria exagerada de l'estiu.

I quan arriba l'hivern a aquest estat s'hi suma una espècie de felicitat tranquila.

Per això quan arriba desembre em poso content, sense motiu o per un grapat de motius...

S'acosten les festes (tot i que no m'agrada ni celebro massa el Nadal, m'agrada quan la gent éstà més predisposada a ser feliç i demostrar-ho)

Canviem l'any, tanquem un cicle i n'obrim un de nou

Venen dues setmanes de vacances... i abans el pont

La gran majoria de'emissores deixen d'emetre gran part de la porqueria de música estiuenca

S'acosten àpats d'aquells de cullera, forquilla i ganivet... i torrons

Toca fer balanç, resum, i preparar-nos per girar pàgina...


Això sí, si depengués de mi, el desembre necessitaria uns quants retocs:

Prohibiria les Nadales a tot drap pels carrers, la decoració nadalenca hortera i, sobretot sobretot, els pares noels que s'enfilen pels balcons (això ho tipificaria com a delicte directament).

Eliminaria les festes de Nadal, en quant a celebració religiosa. No ens enganyem, a tots ens fa molt gràcia el dinar de Nadal, els regals, la parafernàlia, etc.... però quanta gent realment celebra el naixement de Jesús, quanta gent centra les celebracions en la religió? No siguem hipòcrites siusplau.

Suprimiria de les televisions tots aquests refregits nadalencs amb poca gràcia, demostrant que podem tirar una setmana sense idees noves, tan sols anar programant resums, "els millors dels millors" i altres coses igualment insufribles.

Obligaria al monarca del país al qual diuen que pertanyo a explicar, d'una vegada per totes, la veritat, enlloc d'omplir-nos les orelles amb collonades insubstancials tipus "tenemos que trabajar duro para los tiempos que vienen"... que ens expliqui co es va trencar la cara (com... o qui?), com el seu gendre s'ha enriquit de manera fastigosa, en quants consells directius està "endollada" tota la seva família, rebent beneficis insultantments elevats a canvi de no res... com diria aquell... "Que no nos engañeeeeen, que nos digan la verdaaad".


Doncs això... benvinguts al desembre, una vegada més... l'últim.

1 comentari:

Jordi Dausà (jdausa@gmail.com) ha dit...

El desembre és un mes dur per a molta gent. A més d'un li agafa una depre estacional.