16 de febrer 2012

Rutina



Era una trista i simple impressora en una simple oficina...

Com cada vegada que algú premia Ctrl+P... ella va haver de reeixir-se,  reaccionar i posar-se les piles.

Comprovar els capçals, fer recular els carret fins a l'inici, comprobar el paper, girar els rodets perquè la fulla es posés en posició i llavors, el que li feia més mandra... imprimir el que altres volien i ordenaven.

Sabia que era el seu motiu d'exisitir, i sabia que per allò havia estat creada.

Una vegada i una altra imprimint comprovants, factures, comandes, justificants, dossiers, albarans... milers i milers d'hores de la seva vida malgastades entre blancs i negres, escales de grisos i un perquè encara molt més gris.

Era una existència penosa, i ho sabia.

I ni tan sols podia aspirar a un més enllà millor, ja que el que venia després era, en el millor dels casos, una deixalleria o un racó en una habitació amb tanta pols com falta de llum.

I va decidir que n'estaba farta, que allò s'havia d'acabar.

Va esperar la següent ordre d'impressió i es va encoratjar com mai havia fet.

Va recollir el paper, va alinear els capçals i va parpallejar en senyal d'OK, però aquesta vegada seria diferent.

Tenia mil idees brollant-li de dins, i intentava decidir què imprimiria. Potser un Van Gogh a tot color? o una foto impactant? Un ram de roses d'un vermell passió, o un mar blau intens?

Va decidir que seria el que primer li surtís de dins, i va decidir llençar-se com mai hauria imaginat fer.

Però quan la factura va sortir per la safata de recollida se'n va adonar que res havia passat, tret que havia imprès una factura en blanc i negre i que s'havia posat de nou en mode de repòs.

Perquè per més somnis que creiés tenir, no deixava de ser una trista i simple impressora en una trista i simple oficina.

3 comentaris:

Emma ha dit...

Que bonic el text, m'ha agradat molt i aquest final inesperat molt aconseguit! Mai m'havia imaginat el dia a dia d'una impressora, mirat aixi és fins i tot curiós, realment molt original. I amb una mica de gràcia és més divertia la nostra propia rutina.

Magrat ha dit...

Ostres, noi, que trist...

De vegades jo també em sento com aquesta impressora, però tinc l'esperança que algun dia sortirà el Van Gogh... O, en el meu cas, un bon calendari de bombers!!! jejeje...

Xisti ha dit...

Ratolinot que no t'ha tocat mai una impresora rebel? jo en tinc una a la feina que si no vigilem iniciarà la primavera a HP, fot exactament el que li rota! imprimeix en vertical quan demanes horitzontal, en color quan ho vols en blanc i negre... Poder el problema de la teva impressora (o era de la teva rutina?) és voler imprimir un Van Gogh... i si nom´´es deixes de fer el que li demanen?