14 de març 2012

Trampes al solitari



Hi ha molts casos, massa i, sobretot, massa sovint.

- Estàs corrent, pel mig de bosc, a les fosques, i les cames et pesen. Portes estona a un bon ritme i de ben segur podries aguantar força estona sense parar. Però de cop i volta pares, o redueixes el ritme, i et promets que seran tan sols uns passos. Total, qui se n'adonarà?

- Ets a casa, ajagut al sofà, veient la tele. Saps que hauries de ser dormint, però si està molt bé al sofà. T'havies jurat anar a dormir a les X hores, i ja fa uns minuts que vas tard. Però al final decideixes quedar-te una estona més fent mandres entre la manta. Total, qui se n'adonarà?

- Portes una dieta relativament equilibrada. Bullits, planxa, verdura, amanides... però avui et ve de gust una porqueria hipercalòrica. No saps per què, però et ve de gust xocolata. Et vas repetir mil vegades a tu mateix, davant el mirall o sobre la bàscula, que aquesta vegada faries bondat. Però mentre obres l'envoltori del que acabes de comprar penses... Total, qui se n'adonarà

- Ets a l'ordinador. Navegant, llegint, mirant vídeos... qualsevol,activitat no productiva. Saps que podries i hauries d'estar fent una altra feina, que l'has d'acabar tot i que tinguis temps suficient, però t'has dit mil i una vegades per tu mateix que millor acabar-ho avui, i ara. Pàgina rera pàgina, vas clicant i perdent el temps, i cada vegada que obres una finestra nova penses en veu baixa "aquesta i prou". Quinze pàgines després desisiteixes de voler-te convèncer. Total, qui se n'adonarà?

- Tens una bona idea per escriure. Ja sigui un conte, una tonteria, una cançó... fa dies que et volta pel cap, i saps que quan t'asseguis amb el teclat a la mà en cosa de pocs minuts estarà escrit, perquè ja tens tota la trama o tots els versos al cap. Però no trobes el moment per seure i escriure. Els dies passen i al·legues a la teva consciència que "vas molt liat i no trobes estones", quan saps perfectament que d'estones t'en sobren, però les omples amb altres coses igual de banals. I no escrius. Tota, qui se n'adonarà?

- Has de fer una trucada de compromís. Ja sigui per parlar amb un amic a qui fa dies que no veus, ja sigui per concretar aquella cervesa o aquell sopar pendents, ja sigui pel que sigui. No és urgent, però és important, i ho has de fer. Però dia rera dia, et segueixes lamentant de no haver trobat el moment (trobar-lo és fàcil, només falta buscar-lo). I tot segueix a l'aire.Total, qui se n'adonarà?

- Tens la bossa per anar a la piscina al maleter del cotxe. Avui no t'has deixat res. Gorro, banyador, ulleres, taps, tovallola, xancletes. T'agrada nedar, i et relaxa, però el dia a la feina é smés dur del que comptaves, i quan puges al cotxe inconscientment agafes camí de casa, on t'espera una estona tranquil, estirat, amb la música de fons. Un dia més, no et fiques a l'aigua. Total, qui se n'adonarà.

Són les petites derrotes de cada dia. Les dissimules, intentes oblidar-les, o convèncer la teva consciència que és normal traïr-te d'aquesta manera, que total, ets tu qui pren totes les decisions, no estàs perjudicant a ningú, i si tu mateix vas posar-te una fita, tu mateix te la pots treure.

I al mateix temps, quan aconsegueixes vèncer-te a tu mateix, ho assaboreixes com una gran victòria, com si haguessis vençut a un monstre descomunal, fet de mandra, desídia i peresa... però aquest monstre no és ningú més que tu mateix.

I així vas passant els dies i les setmanes, intentant que l'equilibri entre les victòries i les derrotes es decanti més cap al primer cas que cap al segon.

I a èpoques guanyes totes les batalles, una darrera l'altre, i et motives més encara.

I a èpoques, sense més explicació, et deixes portar per una inèrcia perdedora.

Per sort ara sóc més a prop de guanyar la guerra batalla a batalla que no pas de perdre-la.

Tot i que sempre hi ha algun front que es perd, alguna batalleta que deixes escapar, assegurant-te a tu mateix que no és tan rellevant com per donar-hi tanta importància.

Total, qui se n'adonarà?

3 comentaris:

Emma ha dit...

Realment el text m'ha agradat molt (altre vegada) quantes vegades no m'ha passat una d'aquestes coses de la llista, voler escriure i no trobar el moment i pensar ja ho faré, i sentir que perds el temps a l'ordinador i no voler deixar de perdre'l. M'ha agradat molt com has transmès tots aquests pensaments tant senzills, que creia que era l'única que els tenia i expresar-los així, molt bonic

Gemma ha dit...

cert, massa cert diria jo, que ara mateix estic canviant estones de son per escriure això... total, qui se n'adonarà?

Xisti ha dit...

jajaja! quin nivell! menys la de la dieta (que aquesta ja ni me la proposo per no trair-me més enllà del que és tolerable) porto les últimes setmanes adonant-me de com de sovint deixo per més endavant alló que vull fer o abandono alló que encara he de iniciar... total qui se n'adonarà!

Imagina't si hi he estat pensant que fins i tot he descobert que no és que passi sovint és que té un nom propi i tot! Et copio la definició de la viqui perquè segueixis pensant-hi!

Procrastinació (paraula derivada del llatí pro: "endavant" i cras: "demà") és l'acció o hàbit de deixar per a més endavant accions o activitats que s'han d'atendre per altres més irrellevants i agradables.