23 d’abril 2012

Gotes de plàstic brillant a la meva rosa...




Paraules esclafades en finals precipitats, descripcions eternes omplint fulles de consum massiu.
Pètals innocents amagats entre mans tímides, poncells esclatant sota pluges artificials.
Llacets i cintes engalanant amors prohibits, amors ficticis, amors volguts i no tinguts.
Literatura efímera a canvi de petons express, lleixes i escriptoris preparats per guardar records massa fugaços.
Prostitució literària per poder pagar factures, floristes de rotonda per els menys previnguts.
Molts “t’estimo” perquè toca, mirades buides entre mans plenes de roig i verd.
Dedicatòries estudiades, repetides, i “entre línies” massa bèsties per poder seguir llegint.
Dracs en crisis, senyeres en alça, prínceps que somnien en repúbliques llunyanes on viure sense regnar.
Espigues que es creuen maques, perquè per un dia tocar un rosa poden, dins el paper cel·lofana.
Masses de gent mal disfressada de lectors, fan sobreviure una cultura que agonitza.
A cops de calendari ens fem tots més feliços, més rics però, sobretot, ens fem més grans.




Perdoneu el poc nivell, la mètrica nul·la i potser el color gris del text.... però m’ha vingut de gust.

Ja l'he posat petitó per no "molestar" massa... :-P

Bona diada!

2 comentaris:

Gemma Pagès ha dit...

bona diada! i per molts anys!

tot i la grisor, a mi m'ha agradat.

Emma ha dit...

Doncs a mi m'ha agradat molt, tot i el retard, feliç diada!