24 de maig 2012

Tic Tac, tic tac...



No puc dir que no tinc temps... perquè de fet tinc el mateix que tothom... 24 hores al dia, 7 dies la setmana.

Dir que no tinc temps no seria just ni cert. El problema és que tinc tot el temps ocupat.

I quan veig que els pròxims caps de setmana, fins el 21 de juliol, són tots plens... bufff, m'atabalo.

D'acord que són plens de somriures i alegries (festes majors, comiats de solter, concerts, celebracions vàries, casament, viatge de noces, etc), però no em trec de sobre la sensació de pensar que no em queda temps.

A més, des de fa un temps cap aquí gasto totes les hores mortes sobre una bicicleta o sobre unes esportives... per si era poc el temps que tenia.

Resultat?

Una rutina (bona, però rutina) que es menja els dies a una velocitat exasperant... i ganes que arribi el dia en que, al baixar de l'avió, pugui respirar i pensar que en els pròxims 10 dies no tindré res més a fer que no fer res.

Mentre no arriba aquest dia, seguirem consumint voltes de rellotge entre pedals, acords, sopars i, sobretot amics.

Ah, aquesta setmana he fet un enorme descobriment... els sopars de dilluns. Que grans!

Apa, ho deixo aquí, perquè no tinc temps.

1 comentari:

Emma ha dit...

A mi també em passa, sempre tinc la sensació de que arribarà un dia en el que tindré temps, tot el temps que voldré, però sempre surt alguna cosa. I si no sempre n'organitzo alguna, potser és sinónim de que tinc por a no tenir res a fer? Així, que suposo que és bo tenir coses per anar fent, i si són bones que passin una darrera l'altre i que no acabin mai!