31 de juliol 2012

Un Colajet, un Twister Choc i dos almendrados, siusplau!

Són moments, imatges, olors, gestos, paraules...

Tots en tenim una llista, i cada un dels elements d'aquesta llista ens activa un somriure nostàlgic, que no és més que una defensa contra el sentiment de fer-nos grans... aquí en van uns quants dels que a mi em poden, potser en compartiu alguns, potser d'altres us sonaran molt "frikis"... però suposo que cadascú té els seus, no?

- La sensació de picar un "borrador" contra l'altre a fora la classe, i veure sortir un núvol de guix que ens feia tancar els ulls i embrutir les mans.
- El gust d'un "colajet" a la primera llepada, quan la xocolata de la punta era sencera.
- La sort que en el pal del colajet aparegués la paraula "gratis"...
- El soroll del timbre de l'escola.
- L'olor dels cargols amb conill de l'àvia.
- La sensació de poder al tenir una moneda de cinc duros (enormes i brillants) als dits.
- Unes sabates Victòria, amb la sola tan plana que notaves la més ínfima pedreta.
- Passar per davant la Biblioteca, al carrer de la mel.
- El primer dia de les fires, quan encara duies tots els diners i feia càlculs per decidir a quines atraccions pujaria (les olles, el dragón, el tiro, el saltamontes...)
- L'aroma de les gomes Milan Nata (llàstima que ara estigui prohibit que facin olor...).
- El gust de la carn arrebossada de l'entrepà el dia que anàvem d'excursió.
- L'olor de la mercromina.
- La bosseta amb cinc anissos que ens donaven a la farmàcia, o el tall de catalana de la carnisseria.
- Intentar fer circumferències amb el compàs gegant per ecriure a la pissarra.
- El soroll de xutar una pilota de les de cuir, intentant un "canyardo".
- El moment en que estrenaves un estoig, amb tots els compartiments impecables.
- El respirar profund del pare quan jo recolzava el meu cap sobre la seva panxa.
- El fabulós gust del pa bimbo amb nocilla davant la tele, amb els dits ben untats.
- L'emoció de que una joguina que tenies es posés de moda (manos locas, ioiós, baldufes, etc.)
- L'obertura oficial de la temporada de caniques (qui ho decidia això??).
- Sentir cridar el teu nom pels "amics del carrer" una tarda d'estiu.
- Acabar un àlbum de cromos.
- Esperar que arribés l'estiu per veure quins gelats nous apareixien al cartell de la botiga.
- La cançó d'entrada del Capità Harlock.
- Caure de genolls i no fer-se mal, perquè al xandall hi dúiem 4 genolleres vermelles sobreposades.
- Arribar a casa els avis i saber que aquell dia tocava matar un conill i rostir-lo.
- Els flams casolans a la nevera d'Olot.
- Les propines d'amagatotis de l'àvia quan li duia la bossa de la carnisseria.
- Les pipes pelades a granel del mercat.
- La nit abans d'unes colònies, i la sensació de no poder adormir-te dels nervis.
- Desitjar que quan es feien "tries" per jugar a futbol no fossis l'últim (sense massa sort).
- Les ampolles de Coca Cola grosses sobre la taula d'una festa d'aniversari.
- El primer dia de piscina, amb les monedes pel gelat dins els tubs de plàstic groc que dúiem penjat al coll i que sempre acabava servint de projectil.
- Anar a tocar timbres.
- Córrer entre la gent que ballava el divendres de la festa major, a la plaça de la Coma, durant les sardanes.
- El tacte de la pell de l'avi Pep, amb aquella barba blanca de dos dies que picava i feia una olor estranya.
- Fer croquetes a la platja.
- No entendre gaire res del que parlaven els grans (política, economia, la salut dels familiars...)


I mil coses més que cadascú de noslaltres podria dir o explicar, però per avui és suficient, ja tinc un mig somriure a la cara, i és el que necessitava per afrontar el dimarts, perquè seguexien sense agradar-me els dimarts.

La foto... perque escolliu el que més us agradi (jo era de Friguron)... i compareu els preus amb els actuals... l'últim gelat que vaig comprar (a peu de sorra), em va costar el mateix que 19 Popeyes... ja té pebrots.

PD: Recordeu els xiringuitos que modificaven els preus de forma barroera (ja fós amb gomets, volígraf o un retolador)? i tu, que et sabies els preus de la carta, et quedaves amb cara d'estaquirot... allà devia començar l'especulació!









1 comentari:

Anònim ha dit...

m'ha encantat!! jo sóc de la mateixa generació i m'has fet recordar grans moments de la infantesa, gràcies

victor

vmbedoya@yahoo.es