26 d’agost 2012

Cinc



Perquè avui en fa cinc. I tot i que l cinc és un número preciós, avui no brilla tant. 

O potser sí, potser brilla més i tot.




365 dies després i em segueixes faltant.

365 dies més gran i segueixo essent un nen davant les pors.

365 dies més trist per no poder-te explicar l'any més increïble de la meva vida, 

i el moment més dur i ahora més bonic que he viscut des que vas deixar-nos.

365 dies per intentar que el teu record no es faci petit.

365 dies per portar-te dins quan s'acosta tormenta.

365 dies que en moments com avui semblen poc.

365 dies que en moments com avui es fan eterns.

365 dies més a un costat de balança.

365 dies que la vida ens ha regalat per viure.

365 dies que necessitaria explicar-te.

365 dies més per normalitzar quelcom que mai serà normal.

365 dies que voldria viure amb tu a prop, però de veritat.

1 dia més que t'he enyorat. 

Molt, moltíssim, potser fins i tot massa.

T'estimo pare.

1 comentari:

Xisti ha dit...

Hi ha coses a la vida per les que el temps és encara més relatiu de l'habitual. Tens una forma preciosa de recordar, una abraçada en un dia tristament especial.
Tina