30 d’agost 2012

Rutina


Arriba setembre, s'acaba l'estiu.

Per molts (entre els que m'incloc) això significa un moment dur.

S'acaben les tardes de terrassa, els matins de platja, les excursions, quedar amb els amics a qualsevol hora, els viatges de plaer, les migdiades sense mala consciència, els àpats a deshora, les nits de dimecres o els diumenges eterns, les festes majors, els mojitos i la sal enganxada a la pell. S'acaba el posar-se un banyador i no treure-se'l en tot el dia, s'acaben els granitzats, l'olor de crema solar i dormir sobre els llençols amb les finestres esbatanades.

I arriba un moment complicat, barallar-se amb un mateix per acceptar que tornem a la rutina.

Jo hi he donat moltes voltes, i crec que si em queixo és ben bé per gust.

Que l'estiu era millor? segurament, no ens enganyem.

Però si analitzo el que ve ara... haig de callar.

Sí, d'acord, estar de vacances és molt millor que treballar, no cal que siguem hipòcrites, crec que gairebé tots deixaríem la feina si ens caigués a les mans una butlleta de l'Euromillón premada. Però tinc una feina que no em desagrada gens i, tot i que si pogués no ho faria, no em fa res anar-hi cada matí.

I per sort em queden moltes hores fora de la feina, i les omplo de tasques rutinàries, però que fan que la paraula rutina tingui un significat no tan pejoratiu.

Assajos, bicicleta, passejades a 10 potes, pedalades, vespres a la cuina, un sofà on s'hi està massa bé...

I quan arribin els caps de setmana, els omplirem amb els amics de veritat, de música, d'àpats amb qualsevol excusa, d'excursions (ja sigui per caçar bolets, veure els colors de la tardor o qualsevol altre motiu), de celebracions vàries, o de tardes a casa mandrejant entortolligats...

I d'aquí no res ja durem l'abric i, amb un mig somriure a la cara, estarem pensant que ja són barraques de girona, que les castanyes calentes ens venen molt de gust, i que la tardor, encara que nostàlgica, és bonica.

I al cap de dos dies més ens entrarà a tots aquell "nosequè", aquella sensació que l'hivern ens acosta els uns als altres, i la llar de foc serà un nou motiu per allargar els sopars.

I sense adonar-nos-en estarem fent els plans per cap d'any.

I necessitarem un calendari nou.

No m'espanta la rutina, al contrari, m'agrada tenir cert ordre i cert equilibri, saber que després del dilluns ve el dimarts posa ordre al meu univers, al meu rellotge intern. I alhora tenir una rutina també fa que et vinguin ganes de trencar-la, cosa prou divertida.

A més, em conec i el meu caparró ja fa dies que dóna voltes a maneres de rebentar la rutina.

Com sempre, grans canvis a la vista.

El que m'espanta de veritat és veure que la pila de calendaris vells es fa gran a una velocitat esfereidora.

Bona rutina a tots!

PS: Això sí, m'encantaria aquest any tenir una tardor plena de sards, perquè fent voltes dins un banc de peixos s'hi està molt millor que passejant a mar obert, per bonic que sigui el gran blau.


1 comentari:

Emma ha dit...

Durant l'època en la que estem dins la rutina, no és que no tinguem tardes i vacances, és simplement que per cada dos dies plens de tardes, repos, amics i llars de foc, ens haurem d'aixecar aviat cinc vegades. Però serà com un premi, aixì valorarem més els dies festius i esperarem amb més ganes que arrivi l'estiu següent.
Com pots veure avui estic més positiva que a la última entrada del meu blog jeje