02 d’octubre 2012

Embranzida


No sé vosaltres, però jo no havia vist mai tanta empenta ni tanta embranzida popular a favor d'una causa.

Feia anys que em preguntava què hauria de passar, com ens ho faríem i, de fet, si podríem arribar a parlar-ne obertament sense que ens titllessin de radicals o de somniatruites. Feia anys que volia treure l'estalada que sempre ha estat penjada a l'habitació i poder lluïr-la sense complexes, ni vergonyes.

I resulta que sí que era possible. No sé quines forces han empès al poble, però està clar que portem una inèrcia increïble, que ens hem mogut tots de cop i li hem donat una empenta que sembla imparable.

Sembla... perquè com a bon catalanet analític i pseudopessimista, dies després de la gran onada, ja estem preguntant-nos... i ara què, què hem de fer?

Doncs hem de seguir aguantant l'empenta, així de simple.

Hem de fer veure als de fora que no ens espantaran amb mentides apocalíptiques, que no passa res per voler expressar-nos com a poble, que no anirem a la presó ni vindran les plagues bíbliques, que no ens robaran les filles i ens violaran les dones si decidim marxar.

Però també hem de fer veure als qui van al capdavant d'aquest projete que seguim allà, amb les mateixes exigències i els mateixos desitjos que els vam deixar clar el dia 11 de setembre a Barcelona.

Potser només érem un milió i mig, però dúiem moltes més veus amb nosaltres.

Els que no van poder venir, els que no van voler venir però que estan absolutament d'acord amb el nostre clam, els que el dia 25 anirem a votar i deixarem clar el que volem.

Perquè tinc ganes que arribi el dia, tinc ganes d'obrir una ampolla de cava, abraçar-me als meus, plorar com un nen recordant tots els que hem perdut pel camí i que en un dia com el que s'acosta haguessin sigut una mica més feliços. Els ho debem. Ells ens van ensenyar a estimar la nostra terra i a defensar-la, i així ho hem fet i ho seguirem fent mentre ens quedi ànima.

Perquè podem fer-ho, i perquè mai ho havíem tingut tan a prop, a tocar dels dits.

Som-hi catalans, som-hi.


1 comentari:

Xisti ha dit...

M'agrada l'empenta, i feia molt de temps que esperava que aparagues tambè, però no puc deixar de preocupar-me de que amb tanta atenció a aixó en aquestes eleccions no escollirem quin tipus de pais volem que sigui aquesta nova catalunya lliure....