07 de gener 2013

Game starting in 3...2...1


Gener del 2013.

Com qui no vol la cosa, així, de cop, pim pam. Gener del 2013.

Tancar els ulls i recular fins no fa massa (o això es pensa el meu pobre cervellet nostàlgic), quan fèiem càbales i números per saber quants anys tindríem l'any 2000.

Recordo perfectament una conversa al pati de la Salle, era a l'hivern, suposo que s'acostaven festes. Era hivern perquè recordo fins i tot la indumentària que dúiem els protagonistes d'aquella conversa mig surrealista. devíem tenir 9-10 anyets. Fèiem càlculs de quants any tindríem l'any 2000.

Al pronunciar en veu el alta el resultat (22 anys!!) la resposta eren rialles i comentaris del tipus "serem vells, tindrem fills i cotxes moderns!!".

Ai las! santa innocència. Cotxe? sí (el dels pares, o un de ben vellet i atrotinat), vells? no massa, fills?... encara menys.

I no fa tant, pels vols de l'any 2000, quan ens semblava una cosa futurista, llunyana, com una línia que ens feia entre por i gràcia creuar.

I d'això ja fa 13 anys... res queda d'aquella línia, ni de les ganes de creuar-la... 

No m'agrada gaire (tot i que ho faig massa sovint) jugar a passar dies i anys entre els dits, perquè la sensació de vertigen és massa gran, però suposo que és inevitable fer-ho en aquestes dates, que és quan, més o menys tots, fem una mica de balanaç d¡on som i on volem anar.

Jo no sé on vull anar, però no em cal que sigui gaire lluny d'on sóc.

He tingut un any increïble. Si no el millor, dels millors viscuts. Em considero molt i molt afortunat, ho sé, perquè enmig d'un clima estrany, on sembla que la tristor i el pessimisme és el que impera, a mi em segueix venint de gust somriure perquè sí, encara que hi hagi més motius per plorar.

Creuaré els dits i seguiré fent el que estigui a les meves mans perquè la sort em segueixi acompanyant i, si de passada ho pot fer amb els que m'envolten, doncs ja serà perfecte.

Doncs això, que el 2013 sigui un xic millor que el 2012, i així tots contents.

Comença una nova partida.

Game starting in 3...2...1...


Una frase per avui (molt repetida però d'aquelles que pesen de tanta raó):

"El que importa no són els anys de vida, sinó la vida dels anys"