16 de gener 2013

Què és un escriptor?


Suposo que hi ha filòlegs, filòsofs i savis varis arreu que en deuen haver tret conclusions, en deuen haver fet estudis exhaustius i que deuen haver fet tesis i doctorats al respecte.

Però jo segueixo sense entendre-ho.

Potser perquè no intento indagar en els mecanismes físics que fan que això passi dins el cervell, sinó que sóc una mica més místic (amb permís de la paraula, no em malinterpreteu) i intento trobar-hi una explicació més emocional que no sóc capaç de veure, però em seguirà fascinant com mai veure com quatre paraules estratègicament (o casualment) unides i ordenades ens poden per disparar les emocions, ja sigui l'alegria, la ràbia, la nostàlgia o qualsevol altra sentiment.

I de vegades no cal que siguin milers i milers de paraules, que juntes formin un gran text. De vegades poden ser dues, tres o poques més paraules que desencadenin una tormenta dins nostre. 

I trobo un greuge comparatiu que algú que té el do d'emocionar amb poques paraules (si sóu una mica fans del Twitter teniu exemples realment increïbles de gent que hauria de ser de lectura obligatòria) no es cataloga com a escriptor, en canvi algú que escriu dues-centes pàgines de porqueria ja se'l pot etiquetar com a tal.

On és el límit perquè algú pugui dir-se (o li puguin dir) escriptor?

Segons l'IEC, escriptor és aquella persona que "escriu llibres" o bé que "es dedica a la composició literària".

Llavors, si escric un llibre de 25 pàgines i l'edito... sóc un escriptor?

En canvi, si escric 25 twits cada dia, a una mitjana de 30 paraules per twit... no se'm pot considerar escriptor?

O la diferència rau en guanyar-s'hi la vida? no ho crec, perquè llavors la majoria d'escriptors d'aquest planeta no podrien definir-se com a tals...

Tots tenim clars els extrems de la línia que defineix un escriptor... desde Tolstoi, Shakespeare i Cervantes fins a J.K. Rowling, Zafón i Anne Rice, tothom té molt clar els que sí que ho són.

I a l'altra banda, algú que és incapaç d'escriure una redacció de 5 línies, aquell company de classe que no se'n sortia ni d'explicar què havia fet el cap de setmana o l'amic que té problemes per redactar una carta de presentació... aquests no ho són.

Però entremig hi ha centenars de milers de persones que, sense fer-ne el seu ofici, es dediquen a escriure, però no de la manera "convencional", de la manera estipulada, de la manera que el diccionari defineix.

Llavors... què passa amb tots aquests? 

En fi, suposo que és un simple error del sistema, de l'idioma, que s'ha trobat que el temps i les noves característiques de la societat han desbordat la definició d'una paraula que estava massa encotillada, massa pensada per una època en que la majoria no es podien permetre el luxe d'escriure. Una època on saber-ne (escriure) ja era un privilegi, i on la gent estava mass enfeinada treballant com per "llençar el temps" davant un paper en blanc.

Segurament no es tracti de res més que d'això, de semàntica.

Jo seguírés dubtant, perquè, per exemple, tot i escriure almenys un cop per setmana, tot i tenir grapats i grapats de cançons, poesies, contes i altres històries escrites... no em considero (ni de conya!) un escriptor.

I potser perquè no ho entenc, potser perquè no tinc les habilitats ni les ganes d'entendre-ho, potser per tot plegat és el motiu que em tingui enamorat simplement jugar a ordernar paraules amb més o menys gràcia.

Això sí, al revés del que molts creuen, per mi la gràcia roman en aconseguir dir el que es vol amb quantes menys paraules millor. És el que té parlar pels descosits (fins a nivells realment atabaladors), que quan escric intento estalviar-ne el màxim.

Apalins, bon dimecres a tots!



PD: Un conte de por breu, molt breu:

"Joan, hem de parlar..."




3 comentaris:

Jordi Dausà (jdausa@gmail.com) ha dit...

- Com en diem d'una dona que folla amb molts homes?
- Puta.
- Incorrecte. És, senzillament, una dona que folla amb molts homes. Una puta cobra per fer-ho.
Seguint amb aquest raonament, com es diu un senyor que escriu? Fàcil: senyor que escriu. Un escriptor, com una puta, cobra per fer-ho.

pons007 ha dit...

No em preocupa qui sigui escriptor o qui es consideri escriptor, el que em preocupar es trobar els bons escriptors i fugir dels dolents.

La rata sàvia ha dit...

Interessant comparació Jordi, però... i una dona que folla a canvi de cubates? o a canvi de qualsevol altre tipus de servei? es consideraria una puta o una aspirant a puta? I quan una puta es folla algú perquè simplement li agrada? O una puta que deixa l'ofici però segueix seduïnt i allitant-se amb homes, llavors ha passat de ser puta a senyora que es folla molts homes? O només compten els polvos que ha fet cobrant?

La línia, encara que sigui una cosa absolutament irrellevant, és molt difícil de marcar.

Si jo alguna vegada he cobrat per fer un escrit... em considero escriptor?

Pons007... absolutament d'acord, al final l'únic important és que les paraules ens fàcin remoure quelcom dins, provinguin de Kafka, d'un blogger o d'un cartell enganxat a la parada del metro.