09 de gener 2013

Sempre endavant...



Espessa, blanca, freda, molt freda, i humida.

No era una novetat, la boira els visitava molt sovint. Els meteròlegs ho atribuïen a les pressions, la humitat, els canvis de temperatura durant el dia, o a qualsevol altre motiu més o menys comprensible. Els serveis de trànsit alertaven, i malauradament sempre era motiu de retards, col·lapses i algun accident.

Però ell sabia que no tenien raó. 

La boira venia per ell, venia a veure'l, a recordar-li que no seria tan fàcil, a fer-li reviure tots els malsons.

Se sentia responsable d'aquella boira espessa que no deixava veure gaire més enllà de la punta del nas.

Anys enrera, aquella cortina densa li hagués aixafat el dia. Hauria sortit de casa amb una migranya tan espessa com aquell mantell blanc que cobria els camps, i hagués arrossegat una sensació estranya durant la llarga i feixuga jornada. Els pensaments i els sentiments, més foscos que mai, s'haguessin abraçat a la boira i, recargolant-se i entortolligant-se com una heura a la soca d'un arbre sec i moix, l'haurien escanyat fins a fer-li sentir com li faltava l'aire.

Però avui no. Avui la boira era l'excusa perfecta per caminar mirant-se els peus.

Uns peus que, volgués o no volgués, sempre el duien cap a la mateixa direcció...

Sempre endavant.

1 comentari:

pons007 ha dit...

La boira es lo pitjor! excepte quan plou que encara es pitjor, o quan neva, o quan pedrega, o quan fa fred, no m'agrada el fred >_<