08 d’abril 2013

Emocions racionals... o raonaments emocionals?


Difícil equilibri... el cor i la raó.

Des que l'home és home s'han vessat tones de tinta intentant trobar els per quès i els per coms...

Ja siguin en forma de poesia, frases boniques, pensaments, cançons, novel·les, etc. l'home sempre ha intentat plasmar la relació tan complicada entre el cor i el cap (o per els menys romàntics entre la raó i l'emoció, que si no sempre surt el tecnòcrata de torn dient que el cor no deixa de ser una bomba de sang i prou... que sí, que ja ho sabem, però deixa'ns gaudir de les metàfores, coi).

Jo no sé on rau l'equilibri, i segurament, com tots, no el sé gestionar. És molt fàcil donar consells i opinar quan és algú altre qui té el dubte, però quan són el nostre cor i el nostre cap que es discuteixen les coses no són tan senzilles.

Hi haurà qui cregui que sempre s'ha de seguir el cap, que és el que pensa en fred i analitza.

Hi haurà qui cregui que sempre s'ha de seguir el cor, que el cor sent coses que el cap no entén.

Hi haurà qui cregui que cal trobar un equilibri just entre els dos.

Jo seguiré fent com fins ara, tot i que no sé si és la manera correcta, m'ha permès anar trampejant fins avui.

I és que jo li deixo al cor les decisions del cor i al cap les decisions del cap.

El cor hi entén de música, de sentiments, de petons, d'amistats, d'abraçades, de somriures i rialles, de calfreds a l'esquena, de tastar pastissos, de somnis, de mossegades, de records, de jeure al sofà, de mirades, d'acudits dolents, d'anar a dormir tard però feliç, i de mil coses més, totes elles agraïdes, o almenys agradables.

I el cap hi entén de diners, de feina, de gestions, d'horaris, d'organitzar els calaixos de la cuina, de decisions "importants" (o almenys que t'afecten d'immediat), d'arguments, de posar rentadores, de posar seny quan toca, dels cartells de "no tocar", i totes les altres coses que al cor li fan tanta mandra.

El problema és quan quelcom no saps a qui li toca, o tan el cap com el cor tenen arguments suficients per reclamar-ne la gestió... o quan nosaltres mateixos ens equivoquem al decidir qui dels dos serà el responsable d'una decisió (cosa que passa massa sovint).

Perquè sempre, prenguem la decisió que prenguem, l'altra part, la que no hagi escollit, ens martellejarà de forma implacable amb aquelles dues paraules tan demolidores, tan efectives i tan brutals...

".... i si...?"

Perquè aquesta és l'única cosa en la que molt sovint es posen d'acord, i en la que els dos (cap i cor) són extraordinàriament efectius... en tocar-te els nassos quan no toca.

I mentretant seguirem prenent decisions, ja siguin les millors mai preses o els pitjors errors, però jo em quedo amb una frase que no sé de qui és, però fa molt anys que l'he fet meva.

No hi ha decisions correctes o incorrectes, tan sols hi ha decisions preses i no preses. I les no preses ni tan sols ariben a ser decisions, són només fantasies que viuen dins nostre.

Apa, pardalades metafísiques de dilluns, tampoc cal donar-hi més voltes.





1 comentari:

Xisti ha dit...

Sense intenció d'aixafar-te el raonament dir-te que he llegit que els científics han descobert petits nuclis de neurones al voltant del cor i l'estómac que expliquen les decisions preses pel cor, les remogudes estomacals quan sabem que alguna cosa no està bé i les papallones!

una abraçada perque no paris de filosofar al cau!