08 d’agost 2013

Ho veig a venir...



Ja fa massa dies que hi penso, i crec que, de nou, les meves males intuicions sempre acaben essent veritat.

Sí, ara mateix estem molt bé. Tu, jo, i la nostra gent que ens envolta. Som feliços, riem, nedem, prenem el sol, anem amb banyador arreu, fem passejos amb moto plegats... en fi, que vivim cada moment.

Vivim dies intensos, nits precioses, plenes de música, de caminades, de converses infinites amb els amics, de migdiades eternes, de cerveses fresques, de guitarres, de gelats i sorbets, de petons sense pressa.

Però com cada any, em fa mala espina, i em sembla que tot i que potser podrem estirar aquests somriures unes setmanes més, el que sigui que hi ha entre tu i jo acabarà per no funcionar.

I s'acabaran els passejos al capvespre, les escapades a la piscina, o el prendre quelcom arran de platja amb la pell salada de tant saltar onades. Ja no hi haurà concerts a la fresca, ni sandàlies marcades entre els dits dels peus...

I com cada any, em deixaràs i em quedaré sol, enyorant-te, intentant convèncer-me que separar-nos era el millor per tots dos, i que hem fet bé de deixar-ho un temps i no veure'ns durant una temporada, per veure si això nostre té alguna solució.

Però em conec i, com que no sé estar sol, et fotré el salt amb la primera tardor que passi...

Tu mateix estimat estiu, estàs avisat.




1 comentari:

M. Helena Tolosa Costa ha dit...

M'encanta el teu relat curt!Per quan un llibre amb tot recopilat?
M. Helena