26 de setembre 2013

Imaginacions meves...



No ho entenia.

Feia estona que hi donava voltes, allà palplantada, al bell mig del menjador, però no hi havia manera, no hi trobava explicació. Va recordar i repetir mentalment tot el que havia fet la nit abans, però no hi havia res extraordinari, res fora del normal, res que pogués explicar-ho. Se la mirava una i altra vegada, i també mirava al seu voltant. Res mogut, res canviat, ni un moble fora de lloc, ni una altra marca o senyal. 

Com podia ser?

Com podia ser que, al llevar-se, hagués trobat una petjada, una sola petjada, al mig del menjador? No hi havia cap resta d’altres marques de sabata, ni tan sols les marques d’haver fregat el terra en un intent d’esborrar pistes.


Però aquella marca, de peu esquerre, gros, molt més gros que el seu peu del 35, amb una sola amb tot de filigranes i sanefes (ella no tenia cap sabates amb una sola semblant) semblava amenaçar-la.

Com carai havia arribat aquella petja allà? I qui l’havia dut?

Per un moment va tenir por, es va sentir observada. Li feia cosa girar el cap per mirar si algú era allà amb ella, li feia por mirar més enllà del passadís, li començava a fer pànic pensar en si algú era en aquell moment remenant calaixos a la seva habitació... Es va arrupir al sofà, immòbil, gairebé plorava, tremolosa i nerviosa.
Poc a poc, el no sentir res que no fossin els sorolls habituals de cotxes a la carretera llunyana o el piular dels ocells del bosc que tenia al costat de casa, la va anar calmant.

"Que burra que sóc!", pensava. Sempre havia tingut molta imaginació, i ara el fet de viure sola en un racó apartat del poble de vegades li jugava aquestes males passades. Llavors va pensar de nou en la petjada... ara que estava més tranquil·la i calmada volia aclarir-ho. I per sorpresa seva, quan va ser davant la llosa del menjador on havia trobat la petjada, va esbatanar els ulls al veure que no hi havia res, ni petja, ni marca de fregat, res de res, tan sols la llosa de sempre, enfosquida pels anys.

I just el moment en que s'avergonyia de nou de la seva capacitat de muntar històries, una lleugera olor de cloroform li va arribar al nas mentre notava de sobte com les cames li feien figa...