05 de setembre 2013

Perdoni, té canvi?


Segurament és de quadre psiquiàtric, o d'estudi sociològic, o de psicoanàlisi de profunditat.

Deu tenir un nom ben bonic i estudiat, com "síndrome de la inconformitat aguda" o "hipercanviosis", però a mi se me'n ben refum. Clar i català.

Els del meu voltant (al final sóu els que llegiu això, fora pretensions) ja sabeu, i cada vegada us sorprèn menys, que la meva vida dona cops de volant constantment. Mai canvis radicals, ni esquerdes on caure, però molts petits canvis (o no tant petits, depèn de qui ho vegi).

Hi ha qui se sent còmode amb la rutina, en la seva zona de confort, tot al mateix lloc, tot com sempre. Amb un cartell ben gros on s'hi llegeix "NO TOCAR".

Hi ha en canvi qui necessita "redecorar la seva vida" constantment.

Jo crec que sóc un punt mig, potser amb els defectes d'uns i dels altres.

Jo necessito la meva gent a prop (molt més del que sembla), però alhora m'encanta jugar a moure coses.

Deu ser un vestigi de quan era petit quan, amb la meva germana, ens encantaba, sense poder per canviar ni les parets ni la forma ni el lloc, reorganitzar la nostra habitació cada dos per tres, així ens semblava que era diferent. Potser és això.


Sigui com sigui, per un desordre, per un trauma, per un costum o sense raó, properament necessitarem caixes, moltes caixes...

I demà divendres!

3 comentaris:

sobrepasseig ha dit...

Destí?

La rata sàvia ha dit...

Destí? Una paraula i un concepte que s'escapen a la meva comprensió... prefereixo no posar-lo a les equacions de la meva vida.

(Per cert, el teu àlies m'ha encantat!!)

pons007 ha dit...

doncs jo soc una mica el contrari, em fan molta mandra els canvis, si està bé com està, perquè tocar-ho?