11 de novembre 2013

Impàs...


Jo sóc un gran defensor de la tardor, però de vegades em deixa sense arguments.

I d'uns anys cap aquí que m'ho està posant cada vegada més difícil.

El problema de la tardor és anar darrera l'estiu. Qualsevol intenta ser una estació "molona" si vas després de l'època de vacances, viatges, terrassetes, festes majors, bon temps, platja i mojitos. Realment el canvi era dràstic, però no per això s'hauria de qualificar com a dolent...





Fins fa pocs anys la tardor era honesta, i jugava les seves cartes. Portava el fred, ens obligava a canviar armaris, a treure jaquetes, gorres, bufandes i guants ben aviat. Arribaven els dies de fires de Girona i una olor de castanyes impregnava el cel. A l'escola era habitual anar amb botes d'aigua, a la cacera del bassal. I les mares previsores ens cobrien amb més capes que un llobarro a punt per la "papillotte".

Tenia un punt esgotador, és cert, i si t'agafava amb l'ànima un pèl tocada, era dur suportar tanta nostàlgia, tanta foto en blanc i negre,  tant romanticisme entre vermells i taronges, tanta melangia sobrevinguda de cop. Però com cada estació, que té les seves coses bones i les seves dolentes. L'estiu potser peca de superficial i poc profund. La primavera d'impersonal i esbojarrada, i l'hivern de condescendent i cregut. Ningú és perfecte, i menys una estació.

Però d'un temps cap aquí la tardor ha començat a jugar brut, a perdre els papers.

11 de novembre i escric això en màniga curta.

Tardor, t'estàs passant. Una cosa és allargar quinze dies el sol, per enveja, per costum o per curiositat de saber com t'escau tenir una mica de sol entre els braços.

L'altra cosa molt diferent és haver-te carregat tot allò que et feia especial, que et feia màgica, i haver-te convertit en un impàs cap a un hivern que de ben segur picarà fort i es tornarà a fer el milhomes.

On són les tardes de pluja ideals per quedar-se a casa a ordenar fotos, còmics, segells o llibres? On són les ventades que ens arrencaven la gorra i ens feien caminar inclinats com titelles? On és la humitat que omplia boscos i cistells de bolets? On? On?

Que sàpigues que no hi estic d'acord, penso honestament, i t'ho dic a la cara, que t'estàs convertint en una paròdia molt dolenta del que havies sigut, i els teus intents per semblar l'estiu no fan més que deixar-te en evidència, i descobrir uns greus problemes d'identitat i autoestima que tots coneixíem.

Tardor, encara hi ets a temps. 

Seu, reflexiona i adona-te'n, però si segueixes així, llavors que no et sorprengui o no et sàpiga greu que et diguin que sembles la Miley Cirus de les estacions...

Jo ja t'he avisat.





2 comentaris:

Raquel ha dit...

No has pensat que no és culpa de la tardor sinó que l'estiu la té segrestada i no la deixa sortir?

La rata sàvia ha dit...

L'estiu és un mandrós, es passa el dia ajagut a la platja, o bé estirat a l'hamaca quan arriba el vespre...

Si hagués de ser tan recargolat, podria pensar en l'hivern, però no pas en l'estiu, no en seria mai capaça ell sol.