02 de desembre 2013

Tu... o jo?



- Jo de tu no ho faria...

- Ets molt llest tu, no?

- De fet no massa, però sé que si jo fos tu no ho faria...

- I es pot saber qui ets tu?

- Jo? Jo sóc tu.

- Però... jo, jo? o tan sols dius que sóc jo com si fos un joc? perquè tu no pots ser jo, seríem el mateix.

- Tens raó, en realitat no sóc tu, tan sols sóc el tu que voldries ser.

- Com? Ara m'he perdut.

- Jo sóc el tu que voldries ser, el que desitjaries ser, sóc tot allò que somnies. En fi, que jo sí que sóc tu, però no el tu que tu ets, si no el tu que tu vols ser.

- Però si tu ets el jo que vull ser... on és aquell físic envejable? I el cotxe esportiu aparcat a la porta? I el rellotge que tant vull al canell? I la fama, els diners, tot allò que sé que vull i que el jo que sóc no té? El jo que vull no hauria de ser com jo, hauria de ser molt millor... perquè t'assembles tant a mi si ets el jo que vull?

- Perquè tu ja ets jo... el que passa és que encara no ho veus.

- ...

- Tranquil, et puc assegurar que d'aquí poc ho entendràs. I llavors tu i jo serem un.