27 de febrer 2014

Senyor pianista





Una melodia que posa ordre a les meves patacades des de fa anys.
20 dits que adornen cada una de les meves idees.
Dues mans que m’han abraçat essent-hi i sense ser-hi.
Mil acords que em va estirar quan sonava la cançó més trista.
Un músic que sense piano no fa solos, però sempre t'acompanya.
Un primer viatge que em va fer creure que alguna cosa havia trobat.
Un teclista que em va regalar el millor “no me’n recordo” que he viscut mai.
Una cara que apareix en gairebé totes les fotos del meu àlbum.
Un Trinity, un M1, un Hammond, un Nova... i tots els trastos que vindran.
Una caixa tancada que m’he resignat a no obrir per no trencar-la.
Un pacte de silenci no escrit que mai ens ha fet falta .
 Una mirada alegre i un somriure de vegades massa entremaliat.
Una vida plegats amb la música d'intermediària.
Furgonetes, concerts, increïbles històries, mig camí de costat.
Algú tant diferent a mi que fa de bon emmirallar-se.
Algú a qui ni volent podria deixar d'estimar. 


Avui per tu Xevi, per tots, els viscuts i els que ens queden per viure.





















1 comentari:

JOAN CORTADA ha dit...

Moleu, nois! Em feu enveja sana, m'hagués agradat formar part d'algun sarau d'aquests que munteu. Tot I que, ja no hem treu ningú alguna actuació de Tuttis I una "mini-col.laboració" amb quarts de quatre tot obladinejant a Fornells.
Tot un honor per un melòman que no sap rés de música.
Salut!