24 d’abril 2014

A mà alçada

Plora totes les llàgrimes que em deus, i llavors et podràs eixugar les galtes,
Corre tots els camins on m'he perdut, i em trobaràs a l'altra banda.
Venç tots i cada un dels malsons somniant paraules que no et creuries,
Menteix com jo vaig mentir i sabràs quin és el gust de la veritat no dita.

Somriures que traeixen la teva ràbia fins avui infinita,
Petjades que es desdibuixen sota les onades d'un mar de dubtes.
Piles d'hores malgastades remenant un cubell d'emocions caduques,
I dies marcats en negre en un calendari sense totes les fulles.

Bonica, com l'albada d'aquell dia que mai vam viure,
Buida, com la mirada trista i perduda dels que pel carrer esquives.
Estranya, com sentir que no ets tu, ni qui voldries ser en un moment com l'ara,
Inútil com perseguir núvols, voler la lluna o perdre's amb un mapa.

No vinguis mai fins on les teves pors no s'atrevirien a creuar,
Perquè els teus somnis, traïdors, voldran volar a l'altra banda.
Arrenca't mig cor si per què l'altre meitat bategui fa falta,
Espolsa't els plors i arrenca't les corretges de la mandra.

I quan la fatiga t'ompli els braços i el cor de plom i ràbia,
quan les passes agòniques ja no semblin anar una davant de l'altra,
aixeca el cap, obre els ulls, eixampla el pit i agafa tot l'aire,
i recorda que tu ets més tu del que mai seran tots els altres.