19 de maig 2014

A 10.000 km de casa

Els humans, encara que no ho volguem acceptar, som animals de costums.

Ara feia força temps que no em tocava agafar avions de més de 10 hores, i ajustar rellotges amb 6 hores de diferència a casa.


A toro passat, i tot i tenir-ne un record genial, em costa saber com m'ho feia per ser fora ara sí ara també, donant voltes per aquest coi de món com si fos una baldufa, i fer-ho amb una certa normalitat.

He fet un viatge relativament curt i senzill (8 dies, un sol país) i encara n'arrossego les conseqeüències 4 dies després.

Deu ser que em faig gran... (el fet que hagi sigut un viatge força complex i esgotador a nivell professional tampoc crec que hagi ajudat).

Ara bé, hi ha sensacions que no han canviat:

- Despertar-te en un llit que no és el teu i trigar 3-4 segons a saber on ets.
- Caminar per el carrer, i tenir la sensació que el món és enorme i alhora minúscul.
- Enyorar el que tens de manera gairebé obsessiva.
- Tenir una necessitat comunicativa molt bèstia (i a sobre si ho combines amb un país on el Facebook, el Youtube i el Twitter no funcionen, llavors el Whatsapp es torna una eina imprescindible!).

- Capbussar-te entre records, imatges i persones que quan ets a casa tens molt més ben ordenades.
- Observar-ho tot molt més, cada detall, cada tonteria, al carrer, a l'hotel, on sigui.
- Baixar de l'avió amb 6 hores de diferència i no saber si tens son, gana o què carai et passa.
- Enyorar fins i tot el que no tens.
- Trucar el timbre de casa, entrar, i al cap de cinc minuts no tenir la sensació que has sigut fora (tornes i absolutament tot està on ho vas deixar).

D'aquest viatge em quedo amb la gastronomia, amb les visites turístiques fetes (menys de les volgudes però més de les esperades), amb el xoc cultural, i amb el convenciment que no hi podria pas viure jo, a Shanghai.

Com diuen els savis... "Viatja tan lluny com puguis, però guarda't sempre l'últim pas per tornar a casa"

Ara fins el pròxim, a veure quan i on.




2 comentaris:

pons007 ha dit...

Shangai? Que saps xinés? jo que et tenia per una persona normal xD

La rata sàvia ha dit...

Pons... jo de xinès, tan sols "hola, bon dia, gràcies, no en vull, perdó, quan val" i poca cosa més.

Ara, això no treu que de normal, crec que poquet.