26 de maig 2014

Egolatria o "mare, mare, que tinc un blog!"

Quan un obre un blog, és evident que ho fa perquè el llegeixin.

Qui digui que ho fa per escriure per ell mateix menteix. Per això existeixen els diaris personals o, pels qui es vulguin escudar en les tecnologies, un document de Word.

Un blog és un espècie d'aparador on tu t'emmiralles i on desitges que la gent es pari.



I quan de sobte, un dia hi entres i veus que el teu raconet egocèntric l'han visitat 20.000 vegades (que no 20.000 persones, això és un fet), doncs no pots evitar un somriure.

Vagi per davant que les meves visites no compten, vaig configurar el blog fa temps perquè les meves visites compulsives no comptessin (si no serien 50.000 com a mínim, com a bon egòlatra que sóc... jejeje).

Doncs això, que avui m'ha fet molt gràcia veure un número que, les coses com són, m'ha fotut mitja basarda, ja sigui perquè és gros, ja sigui perquè vol dir que els anys passen i els números creixen, perquè al final per aquí hi passen els quatre de sempre (el meu etern agraiment) i algun despistat...

Jo, amb visites o sense (si pot ser amb moltes millor!) seguiré penjant les meves dèries, tonteries, invencions i altres pardalades que em vinguin al cap.

Moltes gràcies!!

4 comentaris:

XITARG ha dit...

Doncs moltes felicitats! Alguna d'aquestes visites és meva! :P

pons007 ha dit...

Jo encara diria més, quan un obre un blog, també ho fa perquè li comentin coses boniques :$ Per què les visites no fan nosa, però un comentari s'aprecia més que 100 visites ^^
Felicitats per les 20.000 visites!

Emma ha dit...

Moltes felicitats per les 20.000 visites. Vaig passant per aquí i sempre és un plaer llegir-te!!

Tati Cortes Marco ha dit...

Et llegeixo menys del que voldria, perquè ultimament no escrius tant i es troba a faltar!!!!!
Moltes felicitats per tantes visites i per escriure tant bé i perquè no, per compartir sentiments amb paraules tant complices que me les treus dels meus pensaments.
Una abraçada