06 d’agost 2014

Irreflexions



Estava radiant.

No hi havia més, brillava. Els pantalons estrets li marcaven unes cames rectes i fines, que enllaçaven amb una esquena impecable. El jersei deixava entreveure suficient esquena, però sense ser groller. Al contrari, aquella pell a l’aire la feia més bonica encara. L’olor de la crema que s’acabava de posar completava l’encant d’aquella pell argila suaument pigallada.

El pentinat estava al nivell de la resta, i la mitja melena estava perfectament despentinada, donant aquell toc informal que tant li agradava.

Un maquillatge subtil, però immaculat, feien dels seus llavis una temptació constant i dels seus ulls un misteri. Unes ungles d’actriu de Hollywood i el “bolso” gegant tancaven el conjunt.

Dreta davant el mirall, acabant de decidir els complements, es va aturar quan va trobar-se amb el reflex de la seva mirada.

Feia dies que no es mirava. Massa dies. 

Potser es feia una ullada cada matí, per decidir què es posava. Potser s’observava de lluny, com fugint d’ella mateixa, però mirar-se, fredament i calmada, feia massa que no ho feia.

I no va trigar a adonar-se de perquè feia tant que no es mirava quan va veure la primera llàgrima caure galta avall, dibuixant un traç perfecte, com si fos diamant.

Immòbil, quieta davant d’ella, sense poder ni tan sols articular paraula... no respirava més fort, ni tenia l’angoixa d’altres vegades. No, tan sols ella, davant d’ella, plorant com una ànima estripada en mil trossets.
Hi havia massa perquès com per plorar-los tots, i hi havia massa motius per empassar-se de nou les llàgrimes i seguir amb aquell dimecres tan poc especial.

I fent-se la valenta de nou, fent una glopada de tot allò que no volia per avui, es va eixugar el rastre de la cara, va empolainar-se i, mentre agafava el telèfon i les claus del cotxe, es va prometre que demà s’ocuparia d’ella mateixa, que ho necessitava.

I mentre s’obria la porta del garatge va difuminar una ganyota, pensant en com podia creure’s tan fàcilment la seva pròpia mentida...



 
... el que no sabia, ni tan sols es podia imaginar, és que l’endemà li canviaria la vida, i aquesta vegada, després de tant temps, de nou per bé.