05 de novembre 2015

Cup-vergents de la punyeta!!!

Un parell d'avisos abans no seguiu:

Si no sou clarament independentistes avui potser us sentireu exclosos, però aquest post és per aquella gent que de partida és independentista. Els unionistes (o espanyolistes, no m'agraden els eufemismes, i ser espanyolista no és res dolent, si es fa, com l'independentisme, des del criteri, l'opinió i el diàleg) avui us deixo fora. Penso molt diferent que vosaltres i avui no vull discutir sobre la independència, avui ja dono per fet que vull la independència, i que la majoria del meu poble també.

Si sou seguidors fanàtics de Junts pel Sí o de la CUP i no sou capaços de rebre un parell de bufetades innocents, no llegiu el text, ja que us emprenyareu. Em fot mal l'esquena i estic girat, i necessito escupir-ho tot. No insultaré ningú, però tampoc m'estaré de res. Tampoc canviaré res, ho sé, no ho pretenc, però almenys buidaré el pap, què carai, que això no és cap diari ni cap servei d'informació públic o privat, és el meu coi de blog.

I l'últim avís. No hi entenc de política. En un debat amb qualsevol "politicutxo" de poble jo perdria per golejada, ja que no tinc arguments sòlids ni dedicaré temps a tenir-los, tan sols compto amb la meva opinió que, com cadascun dels ciutadans amb dret a vot, és important. I a més crec que els que són com jo som una immensa majoria.

I vagi per davant que no sóc de cap dels partits que esmentaré, o potser podria dir que sóc dels dos.

Com molta gent, les passades eleccions vaig dubtar molt entre votar uns o votar els altres, i això és simptomàtic que molta gent no som d'un partit ni de l'altre i, per tant, no ens creiem ni compartim tot el que diuen, i alhora ens creiem i compartim coses dels dos.

Dit això... mare meva, quin merder tot plegat!

Uns i altres, altres i uns.

Els uns per santificar un nom, per no saber veure-hi més enllà del Mas (xist...), per no assumir que heu guanyat, sí, però no tan sobrats com us esperàveu (no hi ha majoria de JxS, accepteu-ho), i això significa negociar o morir en l'intent. Ens heu explicat que fèieu una llista transversal, amb gent de tots els àmbits (i així ho vau fer, s'ha de reconìexer), deixant a un segon pla els personalismes, i ara sembla que no hi hagi cap altre debat que el personalista... Si tan cert era que el procés eren 18 mesos, i és tan important com jo crec que és, per què no deixar que algú altre l'encapçali i, un cop siguem independents, ja decidirem qui és el nostre president amb unes eleccions presidencialistes? Què passa, que si no hi ha en Mas presidint la Generalitat no podem sortir-nos-en? Precisament crec que seria una manera de demostrar a tothom que el QUI no és important i, allà on volen centralitzar-ho tot en un nom, on tot el que passa a Catalunya és "las ideas de Mas", "el plan de Mas", "las argucias del 3% para esconder sus corruptelas" i totes les frases recurrents, vegin que en Mas no ens ha dut enlloc, li hem empès nosaltres, i  podem seguir empenyent sense ell al capdavant.

Els de Junts pel Sí i la seva pàtina de catalanisme del "de debò", del de sempre, del bon català. Amb uns deixos de vegades massa de dreta (catalana, però dreta) i que, tot i que teniu raó al dir que s'està fent una campanya molt violenta des de l'estat central per destapar tots els casos de corrupció del vostre partit, no se us veu massa convençuts de voler fer net dins de casa vostra.

Els catalanets de peu, els rasos, no hi entenem d'estratègies, ni de mandats democràtics, ni d'eufemismes, ni de tempos polítics. Ens vau prometre 18 mesos per canviar-ho tot, però portem un mes i sembla que no hagi canviat res, almenys a millor.

I a més, per si no fos prou, amb personatges a la xarxa incendiaris, de vegades fastigosos, llançant dards enverinats contra la CUP (llegir segons quines opinions de gent propera a JxS de vegades fa vergonya aliena, de la mateixa que ho fa llegir opinions de l'España rància i cega). Ah, i a l'altre costat de la balança internautes Cuperos extremistes vomitant odi contra tot el que faci certa olor a dreta convergent.

I per altra banda tenim els Cuperos, alguns d'ells amb un aire de superioritat intel·lectual que pot ofendre, amb un punt de sobradesa moral, com sabedors i divulgadors de la raó absoluta. D'acord, no sóc tan intel·ligent ni tan lletrat ni tan sensible a la veritat com vosaltres, però de moment me n'he sortit prou bé, o sigui que una mica de respecte.

Molts Cuperos semblen dels que en un sopar et salten a sobre per llegir Dan Brown o per reconèixer haver gaudit mirant una pel·lícula d'en Bruce Willis, i que si no admires Kurosawa i llegeixes Faulkner no ets ningú digne de la seva conversa. Dels que a mitja cervesa, quan estàs parlant de banalitats (jo almenys no puc estar tot el dia emprenyat amb el món, ho sento, sóc imperfecte), es molesten perquè no coneixes la realitat de les mares del poble Suahili. Dels que s'enceguen a defensar el poble palestí, però no accepten que també hi ha un poble, una gent, mares i nens inclosos, patint a l'altra banda, i que la majoria no tenim prou coneixement de causes tan complexes com aquesta per emetre una opinió fonamentada (la majoria de vosaltres inclosos).

Puc estar (i estic) molt d'acord amb com penseu i amb el que voleu, però heu d'acceptar que només teniu 10 escons. Escons clau, és cert, però són 10, no us n'oblideu.

I m'encanta que tingueu ganes de capgirar-ho tot, de rebentar un sistema en el que no crec, però de moment sou minoria. I una minoria no pot imposar un canvi, seria forçar una societat a canviar coses que democràticament ha demostrat que no vol canviar, o almenys no tot de cop i tot ara.

I sí, vau avisar que no investiríeu Mas com a president, i és molt lícit que no ho vulgueu fer, però les alternatives que proposeu, com una presidència coral, als que no hi entenem ni hi volem entendre ens fan riure, i perdoneu la sinceritat.

I al final, orgullosos uns, rebels els altres, estem rebentant-ho tot des de dins, o almenys això sembla.

Potser erro i em sorpreneu, de veritat que mai he volgut estar tan equivocat, però la imatge que dóna és la contrària.

I potser per la sobredosi d'informació que patim, ens sembla que aquest mes s'ha fet etern, i que no ens en sortirem, però necessito creure que tot el que he vomitat és fruit de la meva imaginació, de les meves paranoies "tribuneres", de la intoxicació tresvintiquatrera que duc a sobre.

I si m'equivoco seré feliç, us demanaré disculpes i aplaudiré fins que em sagnin les mans.

I per això no vull ni tan sols pensar en que no m'equivoco.

Apa, salut i república  per tots!

Un català emprenyat (però no gaire, que no seria massa català tampoc)


1 comentari:

pons007 ha dit...

Mas ja ha fet prou, ara li toca apartar-se, justament per fer callar totes aquestes veus que l’acusen del 3% i tota la merda de CIU (i amb raó) i demostrar d’una vegada que el procés no depèn de Mas, el procés depèn de molta gent, però no, no li dona la gana, el poder es la pitjor de les drogues i no hi ha manera de fer-lo baixar d’aquí.

La veritat es que si, que la CUP té molts principis i trencar-ne un seria l’últim que faria, per una banda això es bo, però per l’altre a vegades s’ha de cedir per aconseguir una cosa que realment vols.

Però tingues paciència home! Tan sols porten un mes, i la feina que fan de moment no està acabada i per això no es pot presentar res al públic, dona’ls-hi temps, portem molts anys esperant, ja no vindrà d’uns quants mesos més.